DESTÍ NORUEGA
3.07.19 Girona-Gertwiller 1015 Km
Em desperto molt aviat, se que no dormiré mes, impossible amb el viatge que tinc per davant. M'aixeco, esmorzo amb una bona tassa de cafè, preparo els últims detalls i surto a les 6:15, tinc uns 1000 Km per fer avui. La idea es fer dos tirades llargues fins Dinamarca un cop allà depenent de les previsions meteo agafaré una ruta o altre.
Viatjar per autopista es la manera mes còmoda i rapida per fer distancies llargues, el preu a pagar, a part dels peatges, es que no veus gaire res, no es pot demanar tot. La travessa de França fent el trajecte Girona-Lyon-Estrasburg per autopista es avorrida, el primers 500 Km fins a Lyon paisatge mediterrani àrid i tot igual, els següents
Viatjar per autopista es la manera mes còmoda i rapida per fer distancies llargues, el preu a pagar, a part dels peatges, es que no veus gaire res, no es pot demanar tot. La travessa de França fent el trajecte Girona-Lyon-Estrasburg per autopista es avorrida, el primers 500 Km fins a Lyon paisatge mediterrani àrid i tot igual, els següents
500 fins a Gertwiller, a 20 Km d'Estrasburg, es continental amb boscos però també monòton, ni un poble vist de lluny, se m'ha fet pesat.
Arribo a Gertwiller, prop d'Estrasburg a les 18:20, 12h de viatge i 1015Km. El poble molt bonic, les cases típiques de la zona amb les bigues de fusta entrecreuades a les façanes i pintades de colors pastel, he anat amb la bici a fer un volt i unes quantes fotos.
El pàrquing AC molt be, amb rentadores, llum, aigua, un súper al costat, i una gasolinera amb el gasoil mes barat que he vist a franca, he fet el ple a 1,389 €/l. Ah i no es paga per passar la nit!
Vaig al llit aviat, estic mes cansat que quan faig una sortida forta amb la grupeta de bici ...Demà mes.
.Arribo a Gertwiller, prop d'Estrasburg a les 18:20, 12h de viatge i 1015Km. El poble molt bonic, les cases típiques de la zona amb les bigues de fusta entrecreuades a les façanes i pintades de colors pastel, he anat amb la bici a fer un volt i unes quantes fotos.
El pàrquing AC molt be, amb rentadores, llum, aigua, un súper al costat, i una gasolinera amb el gasoil mes barat que he vist a franca, he fet el ple a 1,389 €/l. Ah i no es paga per passar la nit!
Vaig al llit aviat, estic mes cansat que quan faig una sortida forta amb la grupeta de bici ...Demà mes.
4.07.19 Gertwiller-Neustadt 845 Km.
Surto
a les 7 de
Gertwiller cap a Estrasburg, circulació densa i retencions, trigo força a
fer la ronda a la ciutat. Tot seguit ja entro a Alemanya en direcció
Hamburg.
Paisatge mes bonic i entretingut, conducció pesada, molt transit i trams amb retencions a cada moment, autopistes alemanyes totes en obres.
Curiositats:
Un
tractor amb remolc per l'autopista alemanya, clar que era dels grossos i
devia anar a una velocitat raonable …però un tractor a l'autopista???
Pels voltants d'una de les ciutats em tornen a sorprendre, hi ha un
tram de l'autopista amb catenària per els camions elèctrics, no només
tractors, també tenen trolecamions a l'autopista.
Prop
d'Hamburg em paro en una àrea a dinar i miro la previsió meteo pels pròxims dies a Noruega... pluja, pluja i pluja, decideixo fer la ruta al reves, pujaré per Suècia fins dalt de tot i aniré baixant per Noruega, pròxim destí dons, Copenhagen, miro al mapa alternatives a la ruta
inicial de creuar Dinamarca i tirar cap a l'est direcció Suècia, veig que avui puc pujar
mes amunt i així demà ja pràcticament estaré a les portes de
Dinamarca.
A
les set de la tarda arribo a Neustadt molt a prop d'on demà agafaré el
ferry. M'agrada el seu petit i pintoresc port amb vaixells clàssics de
fusta i el barri que l'envolta. l'àrea AC em decep bastant, esperava
que estant situada vora el mar i en un entorn natural seria mes
acollidora però es un racó bastant cutre, en fi ja hi soc i no tinc
ganes d'anar a buscar una altra. Vaig a fer un volt per la zona per
estirar les cames, em poso la dessuadora, està nuvol i fa fresca.
Avui 12 hores mes! he trigat el mateix per fer 845 Km que 1015
Km ahir
M’ha agradat
molt la part antiga del port amb els canals i les barcasses-habitatge
o les cases posades flotant a l'aigua, una d'elles molt gran amb tres
plantes, molt guapa, li faig una foto.
Al port, a Ofelia
Plads he estat mes d’una hora assegut en un banc escoltant Jazz en
directe, ambient general molt agradable de relaxing, molta gent fent
la cervesa tombats a la tarima de fusta tipus Maremàgnum de Barna,
alguns es banyen, si si a les aigües del port que per cert estan
molt netes …aquests danesos, no estan de collonades, si alguna
cosa el ve de gust ho fan i punt.
5.07.19 Neustadt-Copenhagen 270 Km.
Comença el dia
tapat i amb pluja, faig ple a la gasolinera del poble a 1,249€/l
Agafo el ferri de
Puttgarden (D) a Rodby (DK), caret: 106€ per 45” de travessa, a
la coberta del ferri hi trobo les mateixes cadires que tinc a la
terrassa de casa, quan arribi miraré si encara hi son.
Autopista fins a
Copenhaguen gratuïta, amb circulació relaxada i amb bonics paisatges,
res a veure amb el que he fet fins ara, fa fred, poso la calefacció
del cotxe.
A les 12 arribo
al càmping Bellahoj, una gran explanada de gespa, pots posar-te on
vulguis, dutxes gratis i bon preu 14€ dia …m'agrada la sensació
de llibertat del càmping, molt espai entre autocaravanes, ho
trobo
ideal.
El dia ha
canviat, ha sortit el sol i fa bona temperatura, Dino i vaig cap al
centre amb la bici, l'invent de portar un mòbil vell, amb una fixació Garmin i connectat per wifi amb l'altre mobli funciona perfecte, em guia pels carrils bici de Copenhague amb el mapa i instruccions de
veu.
Milers de bicis,
moltes mes que cotxes, perfecte la xarxa per a bicis, tothom molt
correcte, tots passen a peu quan han de creuar un pas de vianants, ni un vianant pels carrils bici, tothom respecta a tothom ...com aquí.
El que havia vist
a copenhagencyclechic es tal qual, dones guapes i elegants
amb la bici per la ciutat, homes trajats amb el mitjó per fora per no embrutar-se amb la cadena, famílies amb les bici-carro…Un paradís
del ciclisme urbà.
Molt interessant
Kristiania, un laberint on pots passar dies voltant. No mes entrar ja
hi ha els venedors de Maria, a pes o a canutu liat, mes tard veig en
un llac interior, tombades a l’herba un parell de dones maduretes,
arreglades, fent-se el porrillu, mes enllà una de jove amb aire
pijillu també, mira que be ho tenen aquí: entren, compren, fumen i se'n tornen al seu mon. A les cases hi ha jardins exteriors amb maria
i als horts ja et pots imaginar. A la part mes apartada de la zona
que podrien dir comercial-turística, es un galimaties de carrers
urbanitzats i construïts a l'estil rural rus, cadascú ha fet el que ha
volgut però el conjunt es acollidor i algunes cases tenen molta
gracia. Suposo que aquí viuen els primers hippies ja acomodats.
He fet 44km voltant per Copenhagen, torno cap el càmping
6.07.19 Copenhagen
Matí plujos, el passo a la furgo editant fotos,
netejant una mica i fent el mandres veient com plou sense parar, cau una pluja fina però densa
Fa fred i poso la
calefacció estàtica, estic com un gat prop de la llar, si segueix així el dia no surto ni a fer el piti.
Cap a les sis de la tarda
ha sortit el sol i he tornat a passejar per la ciutat en bici, 30 km
mes, sorprenent la baixa quantitat de cotxes circulant pels carrers.
Fa sol però bufa un aire fred que no invita a estar-se gaire estona a fora, aturat, tot i ser dissabte es veu la ciutat molt mes ensopida que ahir, el port està desert, i als carrers tothom va a la idea.
A les 8 torno al càmping a sopar
Surto a les 7.15
cap a Estocolm, volia anar pel pont-tunel submarí, però no he comprovat la ruta que em marca el GPS i quan creia arribar al peatge del pont veig que el peatge es pel ferri. Cagumtot!! he anat mes al nord fins a Elsinore que enllaça amb Suècia per ferri. No em surt a compte recular i agafo el ferri, a sobre es mes car.
Arribo al pàrquing
a les cinc de la tarda, al centre de la ciutat, em dona Temps per anar a veure Estocolm amb
la bici.
Surto a les 7:20
cap el nord
Tot el camí fins
a Hamninberg es espectacular, poblets de pescadors, llargues platges
de sorra blanca i aigües turqueses llastima que l'aigua estigui tan
freda. Els últims 35 Km
son per una carretera que no fa mes de 2,50m pel mig de les roques.
Em llevo a l'hora
de sempre, les 6, vaig a dormir aviat i ja hi estic acostumat.
7.07.19 Copenhagen-Estocolm 609 Km
L'autopista a Suècia també es gratis, i molt còmoda, poc transit i a baixa
velocitat
Precioses les
cases vermelles de fusta que vaig veient pel camí
Bastants cotxes
Americans dels anys 60/70 molt ben restaurats, deu ser veritat el que deia el de Gas Monkey, que molts els venia a Suècia
Em decep Estocolm, el casc antic està be però massa turistificat hi
ha carrers que sembla que estàs a la costa brava, souvenirs, bars i
tota la parafernàlia, només falta trobar barrets de mexica i
bailaoras flamenques. Altres carrers son mes tranquils i agradables amb botigues curioses com una que fan i venen plaques vitrificades, com les antigues dels carrers, personalitzades amb les indicacions que vulguis.
M'ha agradat l'Ajuntament, el Bla Hallen, un imponent edifici de rajol vermell fosc, situat a l'antic port. Es pot visitar el pati central i els jardins que estan vora l'aigua, on devia estar un important lloc d'arribada per mar.
Circular amb la bici no te res a veure amb Copenhage, carrils caòtics i mal muntat
Passo nit al pàrquing vora el moll, amb vaixells històrics amarrats al llarg i vistes sobre Estocolm, bon lloc.
M'ha agradat l'Ajuntament, el Bla Hallen, un imponent edifici de rajol vermell fosc, situat a l'antic port. Es pot visitar el pati central i els jardins que estan vora l'aigua, on devia estar un important lloc d'arribada per mar.
Circular amb la bici no te res a veure amb Copenhage, carrils caòtics i mal muntat
Passo nit al pàrquing vora el moll, amb vaixells històrics amarrats al llarg i vistes sobre Estocolm, bon lloc.
8.07.19 Estocolm-Umea 652 Km
Esmorzo veient
les sueques fent footing pel moll, un piló, sembla que les hagin fet
fora de casa. Surto a les 7.15 cap a Umea a 638 km
L'autopista es de bon fer i el recorregut es
molt bonic, totes les cases que vaig
veient son de fusta pintada de color vermell/marró amb les
finestres blanques, les teulades n'hi ha de rajola, de xapa, altres
molt vistoses son de color verd com el campanars de Estocolm, son
especialment atractives les que estan vora els llacs.
Com mes al nord
mes cotxes veig amb graella de fars com els de ralli, però no es que vagin de rallimens perquè els cotxes es veuen normals, sense
tunings, només els fars, el camions solen portar dos fileres de quatre fars. Primer penso que es qüestió de modes, després intrigat busco al Google i llegeixo que a l'hivern, amb les carreteres nevades i amb moltes hores de nit, va be portar una il·luminació potent
que doni temps per frenar mes suaument en cas de trobar rens o qualsevol altre obstacle.
Arribo a Umea a
les 16.30 al pàrquing d’IKEA, aprofito per anar a comprar quatre
cubetes per endreçar les coses als armaris de la furgo.Faig un volt amb
la furgo per la zona i veig uns nanos banyant-se al riu la mar de
feliços, estem a 17 graus i l'aigua no vull ni saber a quina
temperatura deu estar, per a ells ja ha arribat l'estiu.
Torno al pàrquing
i busco un lloc tranquil una mica apartat de les altres furgos i
caravanes, devem ser una cinquantena al mateix pàrquing. Edito i guardo
fotos d'avui, anoto despeses i escric diari viatge.
Després de sopar men vaig al llit que demà tinc 836 Km fins a Inari (Finlandia) ja dins del cercle polar.
Després de sopar men vaig al llit que demà tinc 836 Km fins a Inari (Finlandia) ja dins del cercle polar.
9.07.19 Umea-Inari 835 Km
El camí es autopista a mitges dons hi ha trams en que només te un sol carril però es
circula be, el transit es fluït, hi ha pocs camions.
A l'hora de dinar
veig un caminet al costat de la carretera que va a un racó de llac
on hi ha una casa típica abandonada, perfecte per a fer una parada i
dinar, es el primer lloc que puc aparcar a la gespa amb tota
llibertat, a dos metres de l'aigua i dinar a la meva casa sueca sobre rodes, vora
el llac.
Segueixo ruta, es una carretera normal tipus nacional però sense voral, amb unes cunetes molt àmplies, uns deu metres per dos metres de fondo, si hi entres no en surts.
Hi ha poc transit
i rectes molt llargues, es fàcil d'avançar i tenen el costum de
posar l'intermitent dret per a indicar que pots avançar.
A les 15:40 passo el cercle polar, hi ha un indicador a la carretera com el del Meridià de Greenwich a l'autopista despanya.
Arribant a Inari comencem a trobar rens per la carretera ens hem d'aturar en quatre ocasions, creuen la carretera en manada i de cop, ara entenc perquè els camions porten una graella/para-xocs com els australians.
M'aturo en una zona pícnic a pocs km de Inari al costat d'un llac per passar la nit, hi ha rens voltant al costat de les autocaravanes.
Segueixo ruta, es una carretera normal tipus nacional però sense voral, amb unes cunetes molt àmplies, uns deu metres per dos metres de fondo, si hi entres no en surts.
A les 15:40 passo el cercle polar, hi ha un indicador a la carretera com el del Meridià de Greenwich a l'autopista despanya.
Arribant a Inari comencem a trobar rens per la carretera ens hem d'aturar en quatre ocasions, creuen la carretera en manada i de cop, ara entenc perquè els camions porten una graella/para-xocs com els australians.
M'aturo en una zona pícnic a pocs km de Inari al costat d'un llac per passar la nit, hi ha rens voltant al costat de les autocaravanes.
10.07.19 Inari-Hamninberg 426Km.
 |
Surto a les 8 i
picu de Finlàndia que son les7 i picu d'aquí.
Agafo una carretera que
voreja llac en lloc de la general son uns 60 km mes però pot valdre
la pena.
Entro a Noruega
per la frontera de Naatamo (Finlàndia) on omplo el diposit abans de creuar cap a Noruega, aquí encara va a 1,35€ I a Noruega va a 1,60.
Només entrar a
Noruega canvia el paisatge radicalment, s'ha acabat la monotonia de
boscos i desnivells imperceptibles de Tot Suècia i la part que he fet
de Finlàndia, a pocs kilòmetres el primer salt d'aigua, muntanyes
escarpades, una gran extensió de tundra i el fiord de Varanger. Primers poblets
de pescadors amb les cases de fusta.
.
.
El poble, un
antic port de pescadors, ara sense activitat, te encant, amb les
antigues cases que han conservat tal com eren a principis del 1900,
amb les teulades vegetals. Barreja de sensacions, llibertat/solitud, inclús a l'estiu no es veu quasi ningú, l'aire es fred i si no fa sol
tothom cap a dins.
Passo la nit al
pàrquing AC, seguint el camí del cementiri, mes avall hi
ha un grup d'autocaravanes al costat del mar, el lloc es bonic però em
quedo al pàrquing que es mes planer, demà m'hauria de dutxar i si la furgo està en pendent no anem pa be.
.
.
.
.
.
.
11.07.19 Hamninberg-Gamvik 410 Km.
Pujo la muntanya
que dona redós al poble on hi ha les restes duna fortificació de la
II guerra mundial, intento arribar al far que vaig veure ahir però
per aquí tampoc hi ha camí, queda a baix del penya-segats, no se com
ho deuen fer per anar-hi.
Torno a la furgo,
em dutxo, m'afaito i surto cap a Gamvik, l'altre punt mes al nord.
Quan, desfent el camí d'ahir, passo l'encreuament de Vardo, no se per que en lloc de
tirar recte giro a l'esquerra cap a on senyala Vardo, ahir quan hi
vaig passar no vaig veure cap Pont i no tenia ganes de que em
clavessin un altre cop amb els ferris …i oh! sorpresa, veig que hi
ha un túnel que travessa per sota el mar fins a la illa de Vardo.
Molt bonic Vardo,
te uns 2000 habitants i un considerable port pesquer.
Vaig al caixer
del banc i trec 1400 corones que son 140€, vaig a fer un capuccino a
un bar que fa patxoca i després cap al súper que m'ha dit la noia
del bar a buscar pa, faig un volt a peu pel poble i tiro unes quantes
fotos.
El capuccino al
bar em costa 1,30€, la barra de pa al super 4€, Deu n'hi do.
Em paro a Vadso a
l’AC que he vist que hi ha per emplenar i buidar dipòsits, aprofito per dinar.
El camí fins a
Gamvik es molt bonic, ple de fiords i llacs que ja no saps si son
una cosa o l'altre.
Vaig al pàrquing
que hi ha al final de la pista que va al far però està ple, com que es zona de reserva nacional, no em vull complicar aparcant
fora dels llocs assenyalats, reculo fins a l'anterior que he vist,
es
petit però hi ha una plaça al costat duna caravana alemanya,
m'hi poso i el lloc encara resulta millor, em queda la porta lateral
de cara a ponent i sopo amb la porta oberta dons el sol encara escalfa.
Son les 10 de la
nit i el sol entra amb força per la finestra, avui aire a
dormir tard, vull fer una foto a les 12 de la nit amb el sol sobre el
mar.
He fet la foto
del far a les 12 nit, el sol encara està per sobre de la línia de l'horitzó, encara ha de baixar mes.
12.07.19 Gamvik.
Surto a fer un recorregut a peu per la reserva natural de Slettnes, surt d'aquí mateix i està marcat amb estaques,
primer passo per la platja que hi ha davant don estic, m'hi atrau la
sorra blanca i l'aigua blava transparent, netíssima.
El recorregut està be, de tant en tant hi ha una placa explicant alguna historia de
la zona: Naufragis i sobre la gent que havia viscut aquí ...quines
condicions de vida mes dures!
L’ultim cartell
informa sobre un assentament prehistòric, hi ha les restes d'un
laberint de pedra, recordo el del Minotaure a Creta i el de la
catedral de Chartres, ve de lluny això dels laberints.
Paro a l'ultima cala i em faig un bany de peus, l'aigua no està tan freda com pensava. La cala està plena de restes destris de pesca, suposo son els que han perdut els pesquers en trobar-se amb turmentes.
Paro a l'ultima cala i em faig un bany de peus, l'aigua no està tan freda com pensava. La cala està plena de restes destris de pesca, suposo son els que han perdut els pesquers en trobar-se amb turmentes.
Arribo a la furgo
a les 12:45 i em torno a posar al sol amb la cadira plegable, s'hi està molt be com aquí a l'hivern, dino i em faig una migdiada d'hora i
mitja
Passo la tarda
preparant ruta per als propers dies, sopo i vaig a fer un volt fins el
far de Slettnes, el mes al nord d’Europa. Bellesa, virginitat,
infinit, fredor, solitud...
..
Faig el camí de
tornada fins a Ifjord per arribar fins al parc de Stabbursdalen a
prop de Lakselv
Avui m'he aixecat
genial, res de mal d'esquena ni cansament, he dormit mes de 8 hores, em devien anar be els estiraments d'ahir a la platja.
Em falla la calefacció, em dona F-10, passo una bona estona intentant arreglar-ho però no ho aconsegueixo
El ferri es molt
petit, no entrem ni la meitat dels vehicles que estàvem esperant,
sort que estava fent cua dels primers. Curiós: No he pagat enlloc, ja dins el vaixell i de camí cap a Senja,
obren una guixeta on voluntàriament tothom passa a pagar, li dic “one
person and a caravan under six meters” com li podia haver dit “one
person and a bicycle” 27,6€ Tot plegat ..amb els peatges de
carretera passa el mateix, hi ha unes càmeres i al cap d'uns mesos
t'envien la factura del peatges a casa.
..
13.07.19 Gamvik-Lakselv 289 Km.
Faig una Volta
amb la furgo pels poblets de Gamvik i Mehamn, que no havia vist a la
anada. M'aturo a dinar a
14 Km de Lakselv en un aparcament vora el fiord, lloc molt agradable
Passo Lakselv
sense entrar-hi, es veu un centre d’abastiment (2 gasolineres) sense
massa interès
Arribo a
l'encreuament per anar al parc natural que volia visitar però no m'acaba de motivar la zona, caminar per
que si dons no, tiro una mica mes i trobo un aparcament en un punt
elevat que assenyalen a park4nigth, fantàstic el lloc, guapíssimes
vistes. Fet, m'hi quedo, no vaig gaire be de l'espatlla, em fa mal i vull descansar, per avui ja n'hi ha prou, demà ja veurem. Baixo fins a la platja que es veu sota d'on estic a caminar una mica i fer estiraments a la sorra.
14.07.19 Lakselv-Ajulrelv (Tromso) 549 Km
Surto a les 7:15
amb la idea d'anar fent, si em trobo be miraré de fer ruta llarga per
estar demà a Sommaroy, la illa sense hora. Els habitats de l'illa han demanat de prescindir de rellotges i de constrenyiments horaris en general, a l'estiu se'ls pot veure a les tres de la matinada pintant la façana de la casa, hi ha llum solar les 24 hores.
Passat Alta el
paisatge ha anat esdevinguen a cada cop mes espectacular, altes i
escarpades muntanyes amb neu, salts d'aigua per tot arreu, les cases
de fusta totes vora l'aigua a quina mes maca, les mes senzilles les
millors, amb quatre fustes fan unes cases per tirar hi fotos.
Passen els kilòmetres i no saps on mirar de l'espectacle que ofereixen els
fiords, em pararia cada cent metres a fer fotos
Dino abans de començar els túnels i decideixo arribar fins a Tromso, Trumsa
pronuncien a la radio.
Al mig d'un túnel
de 6Km en creuo amb un cicloturista sense llum, no mho puc creure,
deu ser boig ....hi ha senyals de prohibit el pas a les bicis i va
per l'asfalt quan dins el túnel hi ha una vorera per on podria anar,
es mes fort que lo del tractor a l'autopista alemanya.
Per creuar Tromso, hi ha un tunel que passa per sota, un cop dins em trobo amb una rotonda, que enllaça amb un altre tunel on trobo una altre rotonda que... osti que el GPS no te cobertura aquí dins! ...per on tiro? Agafo per la dreta, em sembla que es la direcció per sortir per
l'altre costat de la muntanya, per sort encerto, jo no torno a entrar allà dins.
Dia espectacular!
Paro a passar la
nit en un parking a la carretera que va cap a Sommaroy, hi ha una autocaravana d'holandesos, em dutxo, poso la cale i a sopar. A les
dos i mitja em desperto i miro fora ...encara hi ha llum! ...faig una
foto i me'n torno al catre.
15.07.19 Tromso-Fjordgard 87 Km - ILLES SOMMAROYA I SENJA
Surto tard cap a
la illa Sommaroya, es molt petita, les cases fan molt goig, tiro unes
quantes fotos i em paro a esmorzar vora una platja de sorra blanca i aigües blaves.
Torno a provar la calefacció aconsegueixo que arrenqui i la deixo funcionant mentre vaig
a fer un piti i fotos de la platja, quan me'n adono veig que surt un piló
de fum blanc de la furgo, vaig corrents i apago la cale, dins la
furgo es ple de fum, cagumtot!! Amb tota la
historia de la cale arribo al port i el ferri cap a la illa de Senja
ja ha sortit, el proper a les tres tarda, au a esperar tres hores,
dino i vaguejo a la furgo.
Baixo a Botnhamn
(Senja) i tiro cap a Fjordgard per a fer la pujada a peu al Segla, la
muntanya icònica de Senja.Per arribar a Fjordgard es passen tres túnels, (quina dèria tenen aquests Noruecs
amb els túnels,
en lloc d'eixamplar l'antiga carretera que voreja la
costa fan túnels i deixen abandonada la vella) com la ruta d'ahir.
Els túnels
d’avui feien basarda, el primer amb senyals d'obres a l'entrada,
entro i ni un putu llum dins, no veia res, he hagut de posar les
llargues i encara he trigat a veure-hi, per un moment he pensat que
m'havia ficat en un túnel que no estava acabat ni obert al transit, però he vist que en venia un altre darrera, he pensat buenu pos
endavant, semblava que entraves en una mina, estret i amb el paviment
fet caldo, amb forats i aigua. El segon amb llum però amb els llums
mes tètrics devien trobar, aquest encara semblava mes una mina ...amb
els llums de carbur! i llarg de collons, n'he trobat un de cara i s'ha
aturat en uns
petits eixamples que hi ha per a poder passar dos
vehicles, si es troben dos camions no crec que passin ni amb
l'eixample. i el tercer mes curt però sense llum també.
El poble molt
bonic, voltant de muntanyes afilades, trobo un pàrquing al costat de
l'escola (La Senja Montessoriskole) hi ha altres furgos, passo nit
aquí i demà pujaré al Segla.
16.07.19 Fjordgard-Vangsvik 152 Km. - ILLA SENJA
Les vistes
fabuloses, llàstima que a dalt estava cobert de núvols i no es veia
res però a la pujada, a meitat de la rampa mes forta, la última, encara en veien els fiords.
Avui pujant i baixant el Segla he saludat i parlat amb mes Noruecs que en tots els dies que hi porto.
Pintorescos
pobles, al peus de imponents muntanyes, a Mefjordver m'hi he parat a
dinar, he anat al super i he comprat un formatge típic
Noruec amb gust a caramel, d'entrada es curiós, te gust de caramel de cafè amb llet, però cansa, no es ni una cosa ni l'altre ....acabara arribant a casa!
Noruec amb gust a caramel, d'entrada es curiós, te gust de caramel de cafè amb llet, però cansa, no es ni una cosa ni l'altre ....acabara arribant a casa!
Segueixo la
carretera i em paro al mirador de Bergsbotten, està a la carretera mateix i està molt ple, autobusos inclosos, queda un forat on em fico, vistes espectaculars del fiord que fa com una badia.
Vaig fins a
Gryllefjord, on demà agafaré el ferri per anar a la illa de Andoya
camí de les Feroe, cases molt marques vora el fiord.
Vaig a dormir al càmping Norwegian Wild, per posar rentadora i assecadora, em Costa
20€, dutxes, rentadores i assecadores incloses, .................................................................................no està malament.
17.07.19 Gryllefjord-Nordmela 181 Km. - ILLA ANDOYA
Arribem a Andenes
(Andoya) cap a les quatre de la tarda, agafo la carretera que segueix la costa
occidental. Espectaculars vistes, guapíssima la platja de Bleik, amb
sorra blanca i aigües transparents ...no se d'un coi deu sortir
aquesta sorra blanca, les roques de les muntanyes son fosques totes,
mes enllà de la platja hi ha una gran extensió de dunes cobertes de
vegetació i gespa, fins i tot hi ha un camp de golf.
Sopo aviat i men
vaig a dormir abans de les 10, em trobo cansat
18.07.19 Nordmela-Vestpollen 203 Km - ILLES LOFOTEN
Segueixo fins a
Sortland on agafo a la dreta per anar a veure la part nord de les
Lofoten, vaig fins a Myre, important port pesquer i agafo la bici per
a pedalar una mica fins dalt de tot al poblets de Klo i Sto, lloc d'avistament de balenes, torno
pel mateix camí.
Reculo fins a
Sortland per a baixar cap al ports pesquers del sud, la carretera de
Sigenfjord fins a Vestpollen es del mes espectacular que he vist,
mires a la esquerra i veus uns cims com si estiguessis als Alps a
2000 m i mires a la dreta i veus que estàs a nivell del mar, es una sensació estranya.
Arribant a Vestpollen, hi ha el paisatge mes espectacular, em paro al pàrquing AC
que hi ha a la sortida del poble on passo la nit.
Surto cap el sud
a fer la ruta del ports pescadors de les Lofoten.
De Henningsber a
Mortsunholmen, veig que el Google maps em diu que hi ha una ruta
alternativa per la costa que trigaré 5 minuto mes, l'agafo, millor
per la costa, i l'encerto, en arribar a dalt d'un turó hi ha una
vista magnífica sobre Leknes.
De camí a
Flakstad em paro a dinar en un petit espai que hi ha en una
elevació i que dona una vista perfecte de la badia amb aigües
turqueses, dinar amb vistes ...A mig dinar sento que es para un
cotxe al costat i al moment apareix una valkiria que ha pujat a la roca que
tinc davant per fer fotos de la badia, porta uns leggings que li
marquen un culet perfecte i un top que ressalta uns pits que busquen el cel, una llarga cua rossa li penja a l'espatlla, al poc me'n
adono que es una giliselfies que no para de fer-se fotos amb somriure de plastic ...Ai deu
meu!
Es dissabte i hi
ha força gent pujant i baixant, comença l’ascensió amb esgraons
de pedra, son blocs de pedra de mes d'un pam de gruix, osti quina
feinada fer aquesta escala, hi ha 1670 esgraons, els he comptat
baixant. La pujada es dura dons no hi ha cap esgraó igual, son alts i
amb una pendent molt forta, però val la pena, a dalt, les vistes que
hi han, superen tota expectativa.
A les nou ja estic
a lloc i començo la caminada des d'Homlong, dons a Gerainger es
impossible aparcar, total millor, m'estalvio un parell de kilòmetres
planers vorejant el fiord.
He trigat quasi 6
hores en total, unes 5 caminant, la ruta es exigent per les fortes
rampes de pujada i baixada, ja no se que cansa mes, però es molt agraïda, el bosc, les vistes, els llocs...
Avui toca descans
que ahir vaig quedar baldat de la caminada, m'aixeco tard, esmorzo tranquil·lament, endreço la furgo i surto sobre les 11 cap a
Briksdalbre a veure la glacera Briksdalsbreen, pel camí, si es pot,
miro de no agafar els túnels i anar per la carretera vella, no he
vingut a Noruega per veure-la sota terra, es troben raconets la mar de
pintorescos.
Torno pel mateix camí fins a Olden per agafar direcció Flam al fiord de
Aurlandsfjord, queda lluny. hi arribaré demà o passat, depèn del que
vagi trobant pel camí
A pocs
quilometres de sortir, després de passar un tunel veig a l'esquerra
un camí que porta a una glacera, a penes està indicat, només el
restaurant.
Un cop a Flam
agafo la carretera que va cap a Myrdal a veure si puc arribar-hi per
fer-la amb bici fins a Finse i tornar, es la famosa Rallarvegen bicycle rute pel carril bici que va paral·lel al tren turístic, als pocs Km hi ha un cartell que posa que
la carretera no es apte per a autocaravanes, allà mateix hi ha un
aparcament gran. Com que per als pròxims tres dies hi ha predicció de
pluja, especialment demà, agafo la bici i fins allà on pugui arribar.
Un cop a dalt hi ha la pista que va fins a Finse però porto dos hores de
camí per a fer 17 Km i fins a Finse n'hi ha uns 30 i picu o 40 mes, son les set de la tarda i es posa ploure, decideixo tornar, trigo 15 o 20 minuts per tornar.
El dia s'aixeca assolellat, vaig am la furgo cap el port a donar un cop dull, a les vuit
es fàcil trobar lloc al pàrquing.
De camí cap a
Voss em paro a Stalheim i al pàrquing veig gent que surt a caminar,
miro les rutes que hi ha en un cartell i m'hi apunto, son 2,5 Km només, la ruta resulta bonica, va fins a Nali, un petit espai mes o
menys pla entre les roques de les muntanyes on hi va haver una granja
habitada fins el 1930, estil de las de Geiranger, comença a tronar i
torno a pas rapit.
Tota la nit i tot
el mati plovent, cap a la una sembla que vol sortir el sol, dino
aviat i a les dos surto cap a Bergen.
A les 9 vaig cap
el centre de Bergen, al museu d'història de la ciutat el Bryggens
Musem, un edifici molt gran per una mostra molt petiteta, interessant
el sistema de projecció sobre una maqueta topogràfica de l'antic port
on es veu l'evolució i els molt incendis devastadors que ha patit la
ciutat, però estan molt millor les maquetes físiques que hi ha al
Museu d'història de Girona, vint voltes!
Surto cap a
Norheimsund, just abans d'arribar-hi hi ha un salt d'aigua, el
Steinsdalsfossen, es curiós perquè pots passar per darrera del salt
d'aigua, han fet un camí que puja fins el salt i passa per darrera
fins una mica mes amunt on hi ha un mirador amb una bona vista del
salt i de la vall.
Un cop passat el
pont baixo per la carretera que va a Odda, la típica carretera
estreta que a trams s'estreny encara mes, anem passant gracies als
petits eixamples que hi ha cada pocs centenars de metres, ara em paro
jo, ara es paren els altres per donar pas, fins que trobem un camió de cara i es lia un bon sidral, al final amb el camió ficat
a la cuneta i les autocaravanes grosses passant fregant la tanca anem
desfilant tots.
Aquesta banda del fiord hi ha molts fruiters, es la primera vegada que veig cultius extensius de fruita, préssecs i cireres que les venen a peu de carretera, el que deia abans, aquesta zona te un aire de Pirineu gironí però amb l'exuberància de Noruega. Odda no m'agrada gens, el mes lleig que he vist a Noruega, hi ha industries que hi fan lleig. Hi ha un piló d'autocaravanes, suposo que per anar a Trolltunga, una de les famoses pedres balco de Noruega, aquesta però s'ha de caminar unes quantes hores, bastantes i afluixar la pasta perquè cal agafar un bus
de Odda fins a l'inici del camí. Passo, massa caminada i massa afluixar pasta per anar a fer-se
la selfie.
19.07.19 vestpollen-Reine 178Km. - ILLES LOFOTEN
El primer
Svolvaer, no m’agrada, Tot es massa turístic i de pesca res, ni l'església es maca.
Henningsber ja es
una altre cosa, te encant, vaig al pàrquing que hi ha a entrada i per
1€ tinc dos hores i mitja, em sobra mes duna hora, m'agraden les
cases, les del port penjades sobre l'aigua i les del carrer principal,
tenen personalitat.
Mortsunholmen es
un petit port pesquer gens turístic, molt tranquil però molt petit.
Retorno un petit
tram de carretera fins a Leknes i de camí hi ha una platja amb sorra
blanca i aigües turqueses, hi ha mainada que es banya, la majoria
pren el sol.
Flakstad com a poble no te res, es una gran i bonica platja amb càmping i casetes
molt xules, hi ha força gent a la platja, molts es
banyen.
Hamnoy, es un
bonic poblet, amb un port tancat, super protegit, llastima que està
ple de petits bungalous vermells penjats sobre l'aigua, a imitació de
les cases de pescadors però son per a turistes.
Sakrisoy es un poblet tot de color groc, centre important de la pesca i assecat del bacallà, em faig una foto amb un cap sec de bacallà que fot
basarda.
Reine es una
barreja d'important port de pesca i lloc turístic, un Palamós de les
Lofoten, te encant sobre tot pel lloc.
Em quedo al
pàrquing AC que hi ha al port de Reine, trobo lloc a
.................................................................................primera línia i ara estic escrivint això amb unes vistes genials.
20.07.19 Reine
S'aixeca el dia
una mica dubtós, pronosticaven sol per avui però està mes nuvol que
altura cosa i bufa un aire fredot.
Vaig a fer Volta
per Reine amb la bici, va be peque veig tots els raconets, aprofito també per anar a veure on comença l’ascensió del Reinebringen,
passat el tunel, no està massa lluny, sortiré aquesta tarda des-de la
furgo al pàrquing, no cal que la mogui.
Després de dinar
ha millorat el temps i fa sol, faig el piti i em canvio per anar al
cim, porto la motxilla amb anorac i l'impermeable per si de cas, que aquí no se sap mai, a mig camí del punt d'inici m'he de parar a treure'm la dessuadora, aquí no toca el vent i fot una bona caloreta, suaré pujant.
Avui he tingut
sort, fa sol i tot llueix molt mes, el dia que Vaig pujar el Segla a
Senja no es veia absolutament res.
Quan arribo em
dutxo, m'afaito, i vaig a carregar i buidar dipòsits per sortir demà
al mati a veure el resta de la illa.
Porta hores plovent un mandrós xim-xim, està tot moll, desisteixo d'anar a la glacera, no vull
quedar xop com un ànec, el camí que voreja el primer llac
es un corriol estret ple de vegetació que regalima aigua.
Surto cap a
Andalsnes amb pluja fineta, la típica d'aquí,
21.07.19 Reine-Llac Svartisvatnet 257 Km.
Veig Moskenes,
Sorvagen, Tind i A, el mes interessant i bonic es A que es pronuncia
O ...te collons, Es pot ser, el mes autentic petit poblet de
pescadors.
Torno a pujar a
Moskenes per agafar el ferri a Bodo, arribo que ja està sortint però
a les 11 n'hi ha un altre.
El trajecte fins
a Bodo son 3h30, faig una becaina a la butaca que em va molt be dons
aquesta nit passada m'he despertar molt aviat i ja no he dormit mes.
A mig camí m'he
parar perquè sento molta olor a gasoil, a veure si he posat
malament el tap a la gasolinera, ...Merda! es molt pitjor: s'ha tret
el tub del diposit de la calefacció i està vessant a dins de la
furgo, el torno a posar com puc i eixugo tot el gasoil vessant pel
terra amb una
baieta, dins del caixo de les eines hi ha dos dits de
gasoil, empleno amb gasoil un tupper d'Ikea, ostia quina feinada i
quina suor, hi estic quasi una hora, gasto un rollo de paper de cuina
i mitja bossa de tovalloletes del Mercadona, no se que faria sense
aquestes tovalloletes.
Baixo fins a
Rossvoll on agafo la carretera que va fins al llac Svartisvatnet. Si demà no plou,
cosa que veig difícil, vull anar fins el llac que hi ha sobre on es
troba la glacera Austerdalsisen.
Passo nit vora el llac.
22.07.19 Svartisvatnet-Trondheim 517Km.
Tirada fins a
Trondheim, son 517 Km que es fan molt be, dons la circulació es
fluida, no hi ha autopista, de moment no n'he visit cap a Noruega, però tampoc els fa falta, condueixen molt be, vorejant la velocitat màxima permesa, no avança quasi ningú, van molt calmats i
mantenen unes distancies de 100 o 200 metres, això sí, no hi ha cap bocabadat, ni un, que faci anar malament, tots van a la mateixa
velocitat, ho trobo genial.
Arribo a
Trondheim a les sis de la tarda, a l'àrea AC pillu l'ultima plaça,
està bé, te serveis i al costat de cada AC un espai gran per acomodar-s'hi amb taules i cadires, cosa que no faig mai, però be, als autocaravanerus de cert estatus els agrada escarxofar-se al sol, alguns dona la impressió de que es cansen d'estar a casa i surten amb la AC a avorrir-se fora.
Com que el dia ha millorat i fa
sol, agafo la bici per anar a veure la ciutat. Aviat es vista,
la part antiga, les cases del port que sembla un Oporto de Noruega i
la catedral. Quasi totes les cases de la part Vella son de fusta, amb
els carrers empedrats com a Copenhaguen, fan molt bon efecte, molt
pintoresc.
23.07.19 Trondheim-Innfjorden 365 Km.
La carretera va
pujant i arribem fins el 1000 i escacs metres d'alçada, per la zona
veig molts excursionistes, a l’alçada de Hjerkinn agafo una pista
que va al mirador Snohetta o el Viewpoint Snohetta, un refugi-mirador
de disseny molt peculiar que he vist en fotografies. Veig que hi ha una ruta circular al voltant del massís, em canvio, agafo la bici i cap allà que vaig, en arribar a
l’encreuament un cartell posa prohibida la circulació de bicis
i drons, no et fot! i per que collons tenen la pista? Per ferla
a peu? i no es pot compartir una pista mes ample que la majoria de carreteres amb ciclistes?...capullos!!, torno a la furgo i passo de veure el viewpoint,
m'han fet emprenyar i segur que està ple de grups de guiris ...au a cassar cucs!
Em paro a
dinar en un aparcament sobre Dombas, amb unes boniques
vistes de la
vall, surt el sol, s'hi està be.
El trajecte entre
Dombas i Andalsnes es de lo millor que he vist, sobretot el tram
final, a partir de quan es troba el riu Rauma, vora la carretera
El riu es va fent
gran a mida que rep aigua del salts que baixen del cims plens de neu,
te trams en que baixa plàcidament i altres que es precipita per
engorjats
En un dels
primers trams m'he banyat els peus, si no fos per que fa poc que he
dinat m'hi ficava però aigua molt freda amb la panxa plena, malament, la gorja sota les restes un vell Pont de fusta tenia una aigua claríssima una piscina amb una mini platgeta de
sorra. Quan he tornat
a la furgo m'he posat pantaló curt, ahir per
anar a veure Trondeheim amb bici també mels vaig posar, des-de
Copenhague que no anava en pantaló curt.
Mes avall, em
paro en un pàrquing on el riu passa per l'engorjat, es impressionant
veure saltar l'aigua, a partir d'aquí la carretera passa encaixonada en
una petita vall entre altes parets, que van regalimant salts d'aigua,
em recorda Ordesa, però amb bestia. Em falten ulls per a poder
mirar tot l'espectacle: el riu, les imponents parets, els salts
d'aigua...
Vaig fins a
Innfjord a passar nit, al port, vora del mar, demà vull fer un recorregut
en bici per la vall que queda al sud del fiord.
24.07.19 Innfjorden-Eresfjord 95Km.
Surto aviat amb
la bici cap a Bostolen, un antic assentament de pastors a dalt les
muntanyes, quan ja quasi soc a dalt per la pista que senyala Google Maps em trobo el camí talla amb una tanca de ferro i un piló de
vaques de l'altre costat que em miren entre encuriosides i espantades,
no vull saltar la tanca i tampoc vull provocar una estampida de
vaques, com que pujant he vist que hi ha una carretera per l'altre
banda del riu i que no surt a Maps decideixo baixar i tornar a pujar
per la carretera, doble ració de pujada.
Al començament
de la carretera hi ha un peatge però passo entre la vora i la
barrera, només faltaria pagar, a dalt hi ha unes antigues
cases/barraques del antics habitants, segueixo mes amunt per una
altre pista que està senyalitzada com a itinerari excursionista fins
que ja es mes BTT que Gravel decideixo donar mitja volta. La sortida ha
estat bonica per que aquí tot es bonic però res de especial
Després
de dinar surto cap a Eresfjord, per anar a fer la ruta en bici
fins
a Eikesdal i després pujar a Aursjovegem per la pista de Finnsetlia,
no estava massa decidit perquè em suposa fer 55 Km anada i 55 de
tornada pel mateix lloc però la pista pinta be
Pel camí penso
que pot ser no estarà tan be com pensava perquè no hi ha altes
muntanyes però a 15 km de l'arribada el paisatge canvia completament i
passat el port abans d'arribar a Eresfjord s'obre una vall entre altes
muntanyes impactant.
Vagi direcció al
llac Eikesdalvatnet que es on penso començar la ruta bici demà
buscant un lloc on passar la nit i trobo una collonuda àrea de pícnic
vora l'aigua i amb unes vistes fenomenals, em venen ganes de passar-hi
varis dies.
Noruega es una
sorpresa continua, quan penses que ja has vist el millor, trobes un
nou lloc que encara es mes bonic que els altres.
25.07.19 Eresfjord
Esmorzo i surto
a fer la ruta, vaig d'estiu total, les previsions per avi son de sol i
calor, la carretera va vorejant el llac i el paisatge es preciós fins
que arribo a la boca d'un tunel de 4 Km, intento passar per l'antiga
carretera que voreja l'aigua però està tancada i barrada ...dons cap
dins del tunel, sort que porto bons llums davant i darrera,
dins el tunel fa fred i hi ha una humitat que tot regalima.
Arribo a Eikesdal
a l'altre punta del llac i agafo una pista que voreja per la banda oposada
on he vist que hi havia un salt d'aigua molt gran, un cop sota el salt veig que queda tapat quasi tot per la mateixa muntanya, que hi farem!.
A Eikesdal la
carretera continua fins a un llogarret o comença la pista cap a
Aursjovegen, pel camí cases i granges amb molt encant.
Al començament de la pista un altre peatge: motos 100NOK cotxes 200NOK ...Deu-n'hi-do! ...Bicis no posa res o sigui que cap amunt vorejant la tanca. Després d'un parell de ziga-zagues hi ha un curiós tunel que puja en espiral per a salvar el desnivell que hi ha entre una banda i l'altre, no hi ha cap llum al tunel, sort un cop més dels que porto, es curtet deu fer uns 500 metres per com que es en espiral no veus la sortida fins que ja hi ets. La pujada segueix amb duresa, en pocs llocs baixa del 10% i arriba fins 16%, Passat el tunel em trobo dos cicloturistes descansant i menjant alguna cosa, son els mateixos que han passat la nit al pícnic on estic jo, amb els que vaig parlar de la pista aquesta, els saludo i segueixo. Mes amunt una cicloturista que va sola, també descansant, ens saludem hei, hai, vaig pujant fins a dalt. Deunidoret la pujada, 1000 metres duna tacada.
Al començament de la pista un altre peatge: motos 100NOK cotxes 200NOK ...Deu-n'hi-do! ...Bicis no posa res o sigui que cap amunt vorejant la tanca. Després d'un parell de ziga-zagues hi ha un curiós tunel que puja en espiral per a salvar el desnivell que hi ha entre una banda i l'altre, no hi ha cap llum al tunel, sort un cop més dels que porto, es curtet deu fer uns 500 metres per com que es en espiral no veus la sortida fins que ja hi ets. La pujada segueix amb duresa, en pocs llocs baixa del 10% i arriba fins 16%, Passat el tunel em trobo dos cicloturistes descansant i menjant alguna cosa, son els mateixos que han passat la nit al pícnic on estic jo, amb els que vaig parlar de la pista aquesta, els saludo i segueixo. Mes amunt una cicloturista que va sola, també descansant, ens saludem hei, hai, vaig pujant fins a dalt. Deunidoret la pujada, 1000 metres duna tacada.
No arribo fins a
Aursjovegen, vora un altre llac, veig que es tot baixada
fins allà,
el que vol dir que de tornada tot serà pujada i ja en tic prou, tiro
avall, em torno a creuar amb els cicloturistes, encara els queda un
bon tall i van a peu amb la bici al costat, la tornada sem fa feixuga vaig
cansat i amb vent de cara.
He fet 75km i
1000+ estic petat, vaig molt fluixet, ja em puc preparar quan torni
a casa, no se com seguiré el ritme dels companys.
Passo la tarda
fent una llarga becaina i recuperant forces.
Surto de tornada
cap a Andalsnes per agafar la carretera que passa per Trollstigen, a
veure si es tan espectacular com he vist en els vídeos.
Gerainger està
com un ou, es molt turístic, però no te res interessant fora del
fiord, el càmping te el cartell de complert i arreu hi ha cartells de
no permès acampar, no te sentit quedar-se a Geiranger, decideixo
tornar a pujar pel mateix camí fins dalt on he vist una àrea de pícnic vora el llac Eidsvatnet que pinta molt be.
26.07.19 Eresfjord-Geiranger 191 Km.
Només son 19 km,
i si, es espectacular la carretera puja serpentejant vora el salt
d'aigua, llastima que hi ha molt de transit, la carretera es estreta i
no he pogut parar gaire atenció, però he filmat la pujada amb la
tablet que porto al parabrises.
Un cop a dalt hi
ha uns miradors molt ben fets que permeten contemplar el salt d'aigua,
la carretera que queda sota i tota la vall fins Andalsnes.
Segueixo avall
per l'altra banda direcció Valldal, busco un lloc per parar
a dinar i
fer-me una banyada al riu que baixa paral·lel a la carretera, l'aigua està freda però s'agraeix, avui fa molt calor, hem arribat a 30º,
fins i tot he posat l'aire condicionat de la furgo.
A Valldal, cal
fer uns Km mes direcció al nord per trobar el port on agafo el ferri fins a Eisdal a l'altre costat del fiord, segueixo cap a Gerainger el famós fiord.
Per anar del
fiord de Eisdal al de Gerainger es creua la muntanya per dalt; que
rar que no hagin fet un tunel, la baixada cap a Geiranger es un
seguit de corbes com les de Trollstigen amb unes vistes mol maques
del fiord, llastima que a la hora que hi passo la llum no permet apreciar-ho
be.
Encertada la decisió, el lloc es molt tranquil i agradable, quan arribo encara fa
calor i em torno a banyar, un plaer.
Demà vull sortir
aviat per veure be el fiord, amb bona llum des del mirador d'Ornesvingen i després fer una excursió a peu per l'altra banda fins davant del famós salt de les set germanes.
27.07.19 Geiranger-Hjelle 73 Km.
La caminada puja
des-de nivell de mar fins a 550m a Homlongsaetra on hi ha unes
antigues cases de fusta, segueix uns 500m mes i a la dreta hi ha
marcada una desviació fins al mirador de Nakkane, sobre el fiord, la
vista es magnifica i la llum millor que a primera hora, tinc la sort
que just està passant un creuer i va molt be per a fer la foto perquè
dona idea de les proporcions del fiord.
Segueixo el camí
ara de baixada, fins a Skagefla, una de les poques granges de
muntanya al fiord de Geiranger, es un grup de tres cases i un paller,
m'hagues agradat poder-hi entrar per veure com vivien, m'he agut de
conformar a mirar per les escletxes del paller i per la finestra
de
la cuina de una casa.
A partir d'aquí el camí baixa molt dret fins vora l'aigua tot vorejant els precipicis, hi
ha trams que es mig via ferrata dons hi ha cables per agafar-se i
baranes pels mes pasmats.
Arribo a baix,
tenia moltes ganes de banyar-me, per la calor i pel lloc, però em trobo un cérvol mort surant a l'aigua just davant de l'únic lloc que es
podia accedir a l'aigua, catxis, el pobre es deu haver despenyat.
Esmorzo en un
petit promontori de roca des-d'on tinc una bona panoràmica, faig el
piti i tornada cap a la furgo.
Em dutxo, dino i
marxo cap al llac Oppstrynsvatnet a l'altra banda dels alts cims que
hi ha a la cara sud del fiord. La població de Geiranger no te cap interès, no entenc que hi fan allà mes d'un centenar d'autocaravanes amb tot el desplegament de càmping a menys que els agradi contemplar els creuers que tenen davant els nassos.
La carretera de
pujada es un espectacle, per les continues ziga-zagues, per les vistes,
pels salts d'aigua, la baixada cap al llac també. A Noruega
tot es espectacular ...i per si algú no en te prou, en sortir de
l'ultim tunel hi ha el salt d'aigua mes gran que he vist fins
ara, amb una
zona per aparcar i un recorregut amb balcons a diferents nivells per apoder veure'l. La quantitat d'aigua que baixa es exagerada i el brogit que fa dona mitja por, el polsim que s'aixeca forma un lluminós arc de Sant Martí sobre l'aigua.
zona per aparcar i un recorregut amb balcons a diferents nivells per apoder veure'l. La quantitat d'aigua que baixa es exagerada i el brogit que fa dona mitja por, el polsim que s'aixeca forma un lluminós arc de Sant Martí sobre l'aigua.
Avui toca càmping, he de fer bugada, tinc un piló de roba suada a mes no
poder de les caminades i sortides bici a mes de la roba de vestir que
anat embrutant.
28.07.19 Hjelle-Byrkjelo 142 Km.
Em paro a dinar
vora el llac Oldevatnet, a dos metres de l'aigua, tot el camí des-de
que he sortit del càmping es molt bonic, el bon temps hi acompanya,
passis per on passis es bonic, es pot anar a qualsevol lloc de
Noruega que segur que enamora.
A Briksdalbre
molt turisme, no com Geiranger però autocars i parafernàlia
souveniristica, aparco i pujo cap a dalt a peu, posa que
son 3/4
d'hora.
Imponent el salt
d'aigua que es troba pujant, veig els que baixen que venen xops de
creuar davant el salt, en caure l'aigua forma un nuvol de pluja que rega tot el camí, passo corrents i tot i això els cabells regalimant
aigua, ja va be que estem a 30º.
Un cop a dalt,
ens hem de conformar de veure la glacera una mica de lluny dons no es
troba a peu pla sinó penjat de la paret que tenim davant, s'hauria de
grimpar per les roques per arribar-hi però i hi han tanques per
impedir-ne el pas, pot ser fa 50 anys es podia arribar a tocar
sense tenir que enfilar-se. Pel camí hi ha cartells indicant: "aquí
arribava la glacera el 1800" mes amunt: "aquí arribava el
1920"...
Passat el llogarret de Byrkjelo m'aturo per passar
nit vora el riu Stardalselva encaixonat entre altes parets de roca, entre la
carretera i el riu hi ha una zona de gespa d'uns 50 m, hi ha altres
autocaravanes.
29.07.19 Byrkjelo-Flam 175 Km.
Enfilo el camí i
sorpresa! una glacera mes gran que la d'ahir i pots aparcar el
cotxe a cinc minuts a peu. Es el Boyabreen, no es pot
arribar a la morrena perquè també hi ha tanques que ho impedeixen. Te
nassos que ahir vaig fer un grapat de kilòmetres amb la furgo i dos
hores a peu entre anar i tornar del Briksdalbre i ara em trobo
aquest a peu de carretera. Cada cop tinc mes clar que a Noruega no
cal mirar gaires llocs on anar, simplement agafa el cotxe i volta per
qualsevol regió que et trobaràs llocs increïbles.
Em paro a dinar a
Laerdal, un poblet molt curiós i ben arreglat,
especialment la part
vella on hi havia l'antic port de pescadors, després de dinar hi vaig
a fer un volt a peu, un dels poblets mes bonics que he vist, poca
cosa però ben cuidada.
Per anar a Flam
passo d'agafar el tunel de 24 Km que va de Laerdal mateix a la entrada
de Flam, agafo l'antiga carretera que puja fent ziga-zagues, puja des
del nivell de mar fins els 1300m quasi tot amb 3ª.No et pots
embalar dons la carretera es molt estreta i revirada, cada cop que ve
un de cares s'ha de buscar un lloc amb eixample per a poder passar,
sort que hi havia poc transit.
Baixant cap a
Flam m'aturo al mirador de Stegastein, un lloc similar al mirador de
Geiranger amb una passarel·la de fusta que penja sobre el buit del
fiord, molt bones vistes llastima que em passa el mateix que a
Geiranger es una hora dolenta per a fer fotos.
La carretera va
pujant, osti en el mapa no ho posa, es pot anar fent fins arribar a
sota Myrdal que es on comença a fer ziga-zagues per pujar la
forta pendent, no se quin % de pujada hi ha perquè m'he deixat el GPS però
he patit com a l'Angliru, la mitja pujant, la mateixa 4-5 Km/h, lo
just per no caure de la bici.
Un cop a dalt hi ha la pista que va fins a Finse però porto dos hores de
camí per a fer 17 Km i fins a Finse n'hi ha uns 30 i picu o 40 mes, son les set de la tarda i es posa ploure, decideixo tornar, trigo 15 o 20 minuts per tornar.
Miro preus per
agafar el tren fins a Myrdal i veig que des-de Flam costa 51€ només
anar, això comptant que pugui portar la bici, ja ni mho plantejo
...51€ per 17 putus Km. ...En tinc per fer tota la volta
i anar-hi per l'altre costat amb la furgo.
Passo la nit al
mateix aparcament, mentre era amb la bici hi han arribat tres
autocaravanes, mentre sopava dos mes, i ara està aparcant una altre, estaré acompanyat.
30.07.19 Flam-Oppenheim74 Km.
Com Gerainger,
Flam no te cap interès, es un centre comercial disfressat de tipisme
de cartró pedra, tot està muntat per vendre, tickets pel tren turístic, tickets pel mini creuer, tickets per anar a fer un volt amb zòdiac disfressat de treballador d'obres publiques, botigues i restauració, el
millor, la oficina d'informació amb abundants llibrets turístics inclús en Castellà i a mes hi ha uns WC la mar de nets per treure's
un pes de sobre.
Vaig cap a Undredal. Aquest si que es interessant i no hi ha ovinada turística ni la conseqüent comercialització de l'espai. Aparco amb facilitat tot i ser
una població petita, i vaig a fer un volt, m'agrada, tot
son habitatges
familiars i algun petit negoci de restauració, molta tranquil·litat,
son les nou del mati i ja s'estan banyant.
Diuen que aquesta població es famosa per la producció de formatges de cabra però no he
vist ni una botiga, ni una parada, ni una cabra, millor així.
Segueixo cap a
Gudvangen, al Naeroyfjord, el fiord mes estret, patrimoni
mundial de la UNESCO, bonic però no es pot aparcar amb la furgo
enlloc, els pocs espais que hi ha per a fer-ho son "càmping"
es a dir pàrquing car, com que només vull esmorzar, fer un piti i unes
fotos vaig fins al final de la carretera, passat Naeroy on hi ha una
petita entrada.
Em paro a dinar
una mica mes avall en un pícnic a Oppheim i ja cauen gotes, amb la pluja faig
una becaina d'aquelles que et mig despertes preguntant-te però encara
dormo? ...i segueixes, total dos hores i picu.
Com que segueix
plovent i ja em va be descansar em quedo a passar nit al mateix lloc.
31.07.19 Oppenheim-Bergen 156 Km.
Em paro a Voss a
veure el llac, amb el dia tapat que fa i el ventet que rissa l'aigua
no te res d'especial, pot ser amb sol i sense vent tingui l'encant de
l'efecte mirall, però avui es un mes dels molts llacs, la població com
totes les turístiques, ni m'hi he parat.
Arribo a Bergen
abans de les cinc, plovent de nou, vaig a l'àrea AC i està
plena, busco un pàrquing i el Maps em porta a un cul de sac d'una urbanització on tinc feina a donar mitja volta, a la tercera va la
vençuda, diuen, vaig a un altre pàrquing que posa que es gratuït i
hi queda una plaça, encaixonat entre una VW francesa i una
autocaravana, perfecte, estic a 45 minuts a peu del Meeting Point al
port de Bergen o a 15 en bici.
01.07.19 Bergen
Passejo pel
Hanseviertel Bryggen, les famoses cases de fusta pintades de colors,
hi ha un petit laberint de carrerots amb el terra de taulons de fusta
tal com devia ser abans, tot ple de botigues de collonades, que vols.
Vaig a
fer un descans i prenc un tallat raret, un got de llet amb alguna cosa que li dona color, estil nòrdic. Pel camí veig una barberia,
20€
tallar cabell, dons vinga que ho aprofito, tinc un cap sortit de mare i viatjant amb la furgo millor curtet.
Visito el barri
de Stolen, molt pintoresc amb les cases de fusta i els carrers
empedrats, molt polit tot.
Baixo cap el
mercat del peix i només que sento parlar Castella, fins i tot els
venedors i cambrers, m'atén una simpàtica valenciana que es diu Elena,
li dic que vull salmó i bacallà a la planxa acompanyat de patates
petites bullides amb pela, ok, vaig a la taula i al cap duna estona
sento el cambrer que va cridant Girona?, Girona? hahaha!! ...suposo que es el meu,
el crido, m'esperava un plat amb el bacallà i el salmó però no, em
porta dos plats complerts, un bon filet de salmó i un altre de bacallà, ho trobo molt bo però tinc feina a acabar-ho. Hi ha gent esperant taula, vaig a fer el
piti al port i divago una bona estona
per la zona pròxima que encara no havia vist.
per la zona pròxima que encara no havia vist.
Tornant cap a la
furgo passo per un ampli carrer de vianants, una mena de rambla, el
Torgallmenningen, hi ha música, molts bancs i s'hi està be, m'hi passo
vora d'una hora veient la diversa fauna que corre, molt entretingut.
Ja son quasi les
cinc, estic cansat i tiro de dret cap a la furgo, una dutxa i a
descansar.
02.07.19 Bergen-Hara 246Km.
De Norheimsund
segueixo cap a Granvin, al fons del fiord, on hi ha un llarg pont
penjat: l'Ardanger Bidge, fa mes d'un Km, es el mes llarg de Noruega,
un cop passat: foto! ...de la matricula, el sistema de peatge a
noruega, 15€ de factura que m'arribaran a casa d'aquí uns mesos junt
amb tots els altres peatges, Deu n'hi do el pont. Tot el tram des-de
Norheimsund fins a Granvin es molt bonic , es un paisatge diferent,
mes meridional, la vegetació, la llum, tot molt mes càlid, un
d'aquells llocs que dius: no m'importaria passar una bona temporada aquí.
Aquesta banda del fiord hi ha molts fruiters, es la primera vegada que veig cultius extensius de fruita, préssecs i cireres que les venen a peu de carretera, el que deia abans, aquesta zona te un aire de Pirineu gironí però amb l'exuberància de Noruega. Odda no m'agrada gens, el mes lleig que he vist a Noruega, hi ha industries que hi fan lleig. Hi ha un piló d'autocaravanes, suposo que per anar a Trolltunga, una de les famoses pedres balco de Noruega, aquesta però s'ha de caminar unes quantes hores, bastantes i afluixar la pasta perquè cal agafar un bus
Pensava quedar-me
a passar nit a Odda però com que no m'hi trobo a gust segueixo, trobo
unes noves "fossen", les Latefossen, dos salt d'aigua
separats pocs metres un de l'altre i al costat mateix de la carretera,
faig una foto des-de la furgo, el pàrquing està a tope.
Em quedo a passar
nit poc abans de la població de Hara, al trencant de la E134 amb la
520 trobo un espai tranquil vora la carretera 520 amb unes vistes
magnifiques.
Surto aviat,
abans de les 8, segueixo per la E134 fins a Haukeligrend on agafo la
9 que baixa a Rysstad per anar fins a Lysebotn per la Fv337
Gran part de la carretera transcorre al voltant dels 1000 m d'alçada, incomptables llacs d'aigües tranquil·les que reflecteixen com miralls les muntanyes del fons, moltes autocaravanes aturades vora els llacs, bon lloc per a despertar-se al mati. Durant un bon tram es pot veure i utilitzar la carretera antiga que serpenteja resseguint les ondulacions de valls i muntanyes, com m'hagues agradat poder fer aquestes carreteres antigues en lloc dels nombrosos túnels, ahir em vaig parar a esmorzar poc abans de Steindalsfossen, a la sortida d'un tunel hi havia accés a un petit tall de la carretera antiga i era molt bonica, excavada a la roca semblant al camí que hi ha al congost de Mont-rebei.
Quan passo pel
pàrquing de Kjerag, on surt el camí per anar a peu a Kjeragbolten, la
muntanya on hi ha la famosa pedra que està penjada al buit entre dos
parets de roca, veig que costa 300 NOK uns 31€, la mare que els va
parir! 31€ per aparcar. Segueixo cap avall fins a Lysebotn per la
carretera de les corbes que puja en pocs Km del nivell del mar a 950
m ...crec que son 27 paelles mes el tunel.
El dia s'aixeca
molt emboirat, tant dona, confio en que escampara a migdia, pujo per
la carretera on vaig baixar ahir, no n'hi ha altre. Trobo un lloc vora
la carretera que ha quedat lliure uns 2 Km mes amunt del pàrquing de
pagament, 30 i picu eurus que m'estalvio.
M'he descarregat un track per anar a Kjerag per una via que no cal baixar fins al pàrquing, comença a uns 600m don estic. Al cab de poca estona s'uneix al camí que ve del pàrquing, i es nota, ara sembla la rambla, molts orientals i un grup que ve al darrera que se'ls sent mol, un d'ells amb la característica veu de qui s'ha passat moltes hores al bar bevent, fumant i explicant maxonades, sento un dels noruecs que va davant que diu: "espanyoles" i no se que mes ....Ai Deu meu!
M'aixeco, esmorzo
i canvio la roda davant dreta que està llisa, a veure quin
dia posaran amb l'equipació del vehicle una clau com deu mana, he
caigut tres cops en patinar la clau i m'he fet un tall al dit, vaparir!
Paro a dinar a
Sogndalstrand, un petit i bonic poble de pescadors ...be, de
pescadors no crec que n'hi hagui gaires, ara només pesquen turistes, però manté l'encant del senzill, es agradable de passejar-hi.
Segueixo avall
cap a Flekkefjord, un altre antic port de pescadors, aquest es mes
gran i també te molt encant, tota lapart al voltant del que havia
sigut el port de pescadors son
carrers de cases de fusta, alguns molt estrets, la majoria segueixen línies obliqües que li donen molta gracia.
M'aixeco tard, no
ha plogut gaire aquesta nit (crec) ara al mati ha fet alguns ruixats,
esmorzo i vaig a fer una volta a peu per les roques que voregen el
far, es curteta perquè l'ultim ruixat ha sigut fort i està tot ple de
basses i les herbes molles m'estan mullant els peus, torno a la
furgo i preparo que faig avui.
He pogut aparcar
en un parking just al final de la platja on comença el poble i en una situació
privilegiada, el morro de la furgo entaforat a la vegetació que
separa un parell de metres la platja i com que ja es hora de dinar,
em faig un entrepà i dino a la platja, ambient molt tranquil, poca
gent a la platja, després de fer el piti entro a la furgo perquè tot i
que fa sol (tant que havia de ploure) l'aire ha anat a mes i fa rasca,
dins la furgo amb el solet sesta molt be, reclino el seient de
l'acompanyant i em faig una bona becaina.
03.07.19 Hara-Lisebotn 241Km.
Gran part de la carretera transcorre al voltant dels 1000 m d'alçada, incomptables llacs d'aigües tranquil·les que reflecteixen com miralls les muntanyes del fons, moltes autocaravanes aturades vora els llacs, bon lloc per a despertar-se al mati. Durant un bon tram es pot veure i utilitzar la carretera antiga que serpenteja resseguint les ondulacions de valls i muntanyes, com m'hagues agradat poder fer aquestes carreteres antigues en lloc dels nombrosos túnels, ahir em vaig parar a esmorzar poc abans de Steindalsfossen, a la sortida d'un tunel hi havia accés a un petit tall de la carretera antiga i era molt bonica, excavada a la roca semblant al camí que hi ha al congost de Mont-rebei.
Quan passo pel
pàrquing de Kjerag, on surt el camí per anar a peu a Kjeragbolten, la
muntanya on hi ha la famosa pedra que està penjada al buit entre dos
parets de roca, veig que costa 300 NOK uns 31€, la mare que els va
parir! 31€ per aparcar. Segueixo cap avall fins a Lysebotn per la
carretera de les corbes que puja en pocs Km del nivell del mar a 950
m ...crec que son 27 paelles mes el tunel.
A Lysebotn miro
un puc parar a dinar i a l'aplicació Park4night veig que ni ha una àrea de pícnic vora el riu una mica vall amunt de la població. Lloc
magnific, planer, amb espai, la típica taula de pícnic i WC. Dino i
em dona son, m'estiro al llit i quan agafava la son comencen a arribar
cotxes, quan he arribat no hi havia ningú, ara hi ha uns 9 o 10
cotxes mes, veig que van a caminar vall amunt. Agafo sabates i
motxilla i cap allà que vaig, quan pujo pel prat veig que ja baixen,
s'han anat a banyar en una petita gorja que hi ha just abans del bonic
bosc d'avets. Excursió curteta d'1 horeta i mitja però bonica. Decideixo quedar-me a dormir aquí i demà pujar aviat a veure si trobo algun lloc
per aparcar fora del pàrquing de Kjerag.
04.07.19 Lisebotn-Sinnes 54 Km.
M'he descarregat un track per anar a Kjerag per una via que no cal baixar fins al pàrquing, comença a uns 600m don estic. Al cab de poca estona s'uneix al camí que ve del pàrquing, i es nota, ara sembla la rambla, molts orientals i un grup que ve al darrera que se'ls sent mol, un d'ells amb la característica veu de qui s'ha passat moltes hores al bar bevent, fumant i explicant maxonades, sento un dels noruecs que va davant que diu: "espanyoles" i no se que mes ....Ai Deu meu!
El camí se les
porta, puja molt dret per les roques que han polit les glaceres i amb
la boira rellisquen que dona gust, per sort han posat cadenes
penjades de barnilles de ferro clavades a terra per poder-se
ajudar
amb les mans. Quan arribem al punt mes alt, comença a escampar i
surt el sol, m'ha anat de conya, m'he estalviat de suar la cansalada
pujant amb sol.
Per arribar a la famosa roca penjada s'ha de baixar per un tram encaixonat, amb aigua i
moltes pedres grans, suposo que en el pic del desglaç deu ser mes
complicat pel volum d'aigua. La pedra te la seva gracia, et fas la
pregunta dels polítics: Com ha pogut arribar fins aquí? Hi puc
confiar? ...no men fio gaire i hi ha cua per a pujar-hi, faig les
fotos i en paus. Reculo el tram de les pedres i l'aigua per agafar un
camí que he vist assenyalat amb pilons de pedres que va paral·lel a de
la pedra però per dalt, imagino que pot haver-hi millors vistes sobre
el fiord, i encerto, hi ha una roca a la punta que ben podria ser un
"Pulpit Rok" en petit, m'hi faig una foto amb, sota hi ha 1000m de caiguda lliure, em dona fluixera i vaig
una mica mes enrere a menjar l'entrepà.
mes avall hi ha un lloc on es
pot veure la petita població de Lysebotn i tota la vall que hi ha al
darrera, veig el racó on he dormit just abans del gran prat i el bosc
d'avets per on vaig anar a caminar, preciós!
De baixada conec
una brasilera que te les faccions i el tipus totalment japo, no faig
preguntes sobre els orígens, es molt simpàtica, alguna cosa si deu
tenir de brasilera, la pobre va amb les cames fetes pols, demà tindrà
unes agulletes que no podrà caminar.
Es curiós la quantitat de gent que viatja sola, sobretot dones, mes amunt he parlat amb una alemanya que també viatja sola, aquesta amb furgo, una VW blau cel i negre amb un mandala.
Es curiós la quantitat de gent que viatja sola, sobretot dones, mes amunt he parlat amb una alemanya que també viatja sola, aquesta amb furgo, una VW blau cel i negre amb un mandala.
M'acomiado de
la Brasilera, Erika crec que es diu, soc un negat pels noms, que hi
farem! Torno cap a la furgo, faig una cervesa que trobo boníssima,
no se si es perquè ja es de les últimes o per la suada i tiro cap al
primer lloc on trobi un bon aparcament per a dutxar-me i descansar. M'aturo a Sinnes, un parking vora el llac, aparco a dos metres de l'aigua, lloc perfecte.
05.08.19 Sinnes-Lindesnes 229 Km.
Amb roda nova tiro
cap a Tonstad per la 468, la carretera voreja un riu que baixa
bastant sec, inclús en un salt d'aigua " fossen" que queda
just sota el pont de la carretera no es veu ni escuma, baixa un raget
que rellisca per les roques discretament, aquí mes al sud, ja deu
haver passat el desglaç.
carrers de cases de fusta, alguns molt estrets, la majoria segueixen línies obliqües que li donen molta gracia.
Faig l'ultim tram
del dia fins el far de Lindesnes, espero trobar prop del far algun
lloc que estigui be per passar la nit i part de demà dons hi ha previsió de pluja i m'agafaré el dia per descansar i sentir ploure des
del llit. Just al costat del pàrquing del far hi ha un terreny pla per autocaravanes, cobren 10€ per dia, no està malament.
Just quan estic escriguen això ja ha fet el primer ruixat i ara sento tronar ....juer
que be!
06.08.19 Lindesnes-Arendal 179 Km
Surto direcció
Kristiansand sense tenir molt clar per on passaré. M'aturo a la
platja de Sjosanden, seleccionada com la millor de Noruega, està be però res de especial, m'han agradat mes altres com les de la illa de
Andoya però clar aquí et pots banyar, la temperatura es molt mes
suau. Una cosa que m'agrada es que sent la millor platja de
Noruega i que està al costat mateix de la població de de Sanum,
l'entorn es completament verge, ni una construcció, la platja i
darrera un bosc, amb caminets per a passejar però un autentic bosc,
admirable!
Segueixo cap a
Kristiansand, aparco molt a prop del centre i surto amb la bici a
veure la ciutat. M'agrada, te uns carrers de vianants al voltant de l'església amb força gent, ambient estiuenc sense massa souvenirisme, terrasses i botigues normals duna ciutat, inclús un Zara! mes cap a la
banda oposada don he aparcat hi ha un barri amb molt personalitat,
tot de carrers de cases de fusta, totes blanques, com les de
Flekkefjord però mes gran. vaig cap el port on hi ha dos velers
antics molt grans, en arribar veig que estan en una zona tancada, llastima. Vaig a la
part on hi havia la entrada al l'antic port, hi ha un conjunt de cases
vermelles que devien haver sigut magatzems portuaris i ara son bars
restaurants i terrasses, molt ben arreglat.
Torno cap a la
furgo, en una hora i mitja amb la bici he vist tota la ciutat, gran
maquina la bici.
Son cap les sis
de la tarda i surto de Kritiansand per trobar un lloc tranquil per
passar la nit, pujo un tall per l'autopista i surto en un lloc que em
sembla que pot haver alguna cosa interessant, quan passo per una
estreta carretera veig un poble guapíssim a l'altre costat del petit
fiord, no em puc parar enlloc, vaig a una zona verda que he vist a
park4night per passar la nit i demà aniré a veure el poble.
Aparco la furgo
en un pàrquing prop d'Arendal, el poble que vaig veure ahir i agafo
la bici per anar al centre, la veritat es que el poble vist des-de
l'altre costat del fiord era molt mes atractiu, l'església, l'edifici de
la comunitat, el port, les cases formaven una estampa perfecte, vist
de prop dons no es que estigui malament, l'església es molt bonica, el
port i les cases del voltant son les típiques, està be però es el que
passa quan et fas unes expectatives molt altes.
El trajecte son
4:30 deunidoret ...a passar el temps, ara a coberta, ara a dins a
llegir una mica, ara un altre cop a coberta...el típic d'un ferri
Dia avorrit i
pesat, creuar Alemanya per autopista es un rollo, exactament el
mateix que quan vaig pujar, obres, retencions, trafic molt dens,
molts camions...avui a mes amb pluja, sobretot al mati, pluja mediterrània o sigui xàfecs que no veus ni per on vas.
M'aixeco aviat i a
les 8 ja soc al pàrquing Adenauer a tocar l'edifici de la Comissió
Parlamentaria Europea, queda a uns 5 Km del centre però surt barat
0,5€ hora i aniré amb la bici.
07.08.19 Arendal-Froslev (DK) 487 Km.
Tiro cap a
Langesund per anar a agafar el ferri fins a Hirtshals (DK), arribo un
parell d'hores abans i ja hi ha una cua gran, passo per caixa i
vaig al moll a esperar l'hora d'embarcament, veig molts camions i moltíssimes autocaravanes, no se si hi cabrem tots. Quan arriba el
ferri veig que es molt gran, dins te tres pisos d'aparcament, cap
problema.
Quan desembarco
poso destinació Arhus al GPS, ja que he de creuar Dinamarca i queda
prop de la ruta vull aprofitar per anar a veure aquesta ciutat que
posa que està be. Només començar a rodar per Dinamarca ja veus que
es un altre continent, es un dir, perquè es completament diferent de
Noruega, tot planer com a màxim algun turonet desgastat, res de
roques ni de grans muntanyes, a cap de poca estona comença a ploure, a ploure a lo bestia, quan m'aturo a la gasolinera miro predicció
meteo i veig que pels pròxims dies hi ha pluja,. Decideixo
sopar i anar tirant cap a França, com que avui estic descansat i son
2000 Km de Hirtshals fins a Millau al sud de França per avançar
feina condueixo fins quasi les 12 nit, m'aturo en una àrea autopista i
en deu minuts ja estic al llit.
08.08.19 Froslev-Luxemburg 828 Km.
Quan arribo a
Luxemburg m'aturo a una gasolinera de l'autopista a fer ple, aquí està
molt mes barat que a França i amb el diposit ple en tinc per fer el
que em queda.
Faig una birra al
pàrquing i penso que puc aprofitar per veure Luxemburg, està aquí
mateix però ja es tard, son les 7 tarda. Dons serà demà al mati, busco
un pàrquing per la nit i en trobo un al mig del bosc, a cinc minuts
en cotxe del centre de Luxemburg. Entre ahir nit i
avui he fet 1120 Km, bona retallada!
09.08.19 Luxemburg-Clermont-Ferrand 612 Km.
Poso el mòbil
vell amb Google Maps per que em porti allà on vulgui pels carrils
bici, a mig camí en passar pel Pont Grande Duchesse Charlotte hi ha
una magnifica vista de la part baixa de Luxemburg, les cases vora el
riu, part de les muralles i el campanar de Notre Dame, al cap de poca
estona ja estic al centre, tot molt tranquil no son ni 2/4 de 9,
millor per voltar sense entrebancs.
Veig la catedral,
curiosament es veu molt millor per darrera dons per davant està
enganxada a uns edificis de l'època, amb molta mala idea, per
davant passa desapercebuda. Molts edificis nobles, alguns de la
banca, ai paradisos fiscals. Volto pel centre i les seves places, la
Guillaume II, la Place d'Armes, la de Puits-Rouge... Vaig al pont
Adolphe que creua la vall que forma la Petruse, una petita riera,
vistes espectaculars de tota la vall, magníficament enjardinada i de
la part alta amb la catedral. Pel Camí de la Corniche que volta la
vall per dalt amb vistes sobre una altre part on es veu l'antiga
muralla i les torres de defensa, vaig fins a les Casemates du Bock
que es un laberint de fortificacions excavades a la roca de la
muntanya de Luxemburg, es aviat encara no està obert. Baixo cap a les Casemates que he vist des del pont de la Grande Duchesse i des d'allà
reculo per baix, pel Grund que es el fons de la vall fins al pont
Adolphe on torno a pujar a dalt. Ho tenen tot molt cuidat i net, el
que en un altre lloc seria un barranc amb riera al fons aquí es un
extens i bonic jardí ple de camins i caminets per a passejar.
Des del pont
torno al centre a fer un cafè, veig un que te terrassa fora on puc
deixar la bici al costat de la taula i demano un expresso machiatto,
i resulta que parlen italià, em serveixen el que aquí en diem un
magnific tallat, feia un munt de dies que no prenia un cafè tant bo,
a
Escandinavia et donen un got amb molta llet i alguna cosa que li
dona color cafè amb llet. Observo la gent que passa, tothom va molt
arreglat, sense anar mudat de casament, van ben vestits, ningú va amb
camiseta, tothom amb camises o polos i les dones molt elegants, es
nota que es mouen els calerons. A la taula del costat hi ha un home,
amb un polo blanc fent el cafè, no se com, em pregunta alguna cosa i
acabem xerrant una bona estona de Luxemburg, de Catalunya, de la
Jonquera i del Volo. Molt agradables i simpàtics els luxemburguesos,
al pàrquing he demanat ajuda a una dona dons no hi havia instruccions
a la maquina i ha estat molt amable també, ja era hora, els
Noruecs per no molestar no parlen.
A les 11,30 surto
amb la furgo cap a França, tiraré fins que me'n cansi. En una àrea de
l'autopista, passat Metz em paro a dinar, per primer cop des-de que
vaig marxar passo calor a l'ombra, ja em mosqueja, estic al nord de
França i fa calor ufff. Baixant peta el sol i poso l'aire
condicionat que va molt fluixet, haure de portar a carregar-lo, un
altre gasto! evitem varies turmentes pel costat i penso: a veure
si en pillem una de grossa i referesca una mica, al cab d'uns
quants quilometres ens anem acostat a una molt gran i espessa,
aquesta segur que ens refresca... Osti! era el diluvi universal, mai
havia vist un xàfec com aquest, de intens pot ser semblant, però es
que ha durat 20 minuts, a l'autopista a 40-50 tota l'estona, no es veia
quasi res, a penes els llums difusos del cotxe de davant, en arribar a
una fondalada on l'aigua estava acumulada, de cop
entre l'aigua que queia de dalt i la que s'ha aixecat de baix per sobre del capó, he estat
uns quants segons que no veia res, ni llums ni res, no sabia si el de
davant havia parat, no sabia si parar jo, no sabia si el de darrera
em fotria un "alcance" o si li fotria jo al de davant, no
ha sigut res, un bon ensurt!. Mira que mes d'una vegada, ja fa temps,
he pensat: ves amb compte amb el que demanes que se't pot concedir, oju!.
Paro a sopar i
dormir en una àrea prop de Les Salles.
Aparco a Millau i
vaig a fer un volt, molta gent pels carrers i a les terrasses dels
bars, m'ha costat trobar lloc en un per fer una cervesa. No hi ha
massa a veure a Millau, torno a la furgo i enfilo la carretera d'Albi que passa per baix vora el riu, vull veure el poblets que hi ha
pel camí. No mes passar per sota el pont el primer poble que trobo es
molt curiós, em paro al pàrquing que hi ha sota i vaig a veure'l. Es
Peyre, un poble situat sota una balma, les cases i l'església
primitiva (església troglodítica) estan adossades a les roques i mig
cobertes per la balma, just per sota passa la carretera, la via del
tren i el riu Tarn. Caminant pels carrers sento l'olor de les figueres
i em trobo retornat a casa, es sorprenent com les olors evoquen els
records.
Enfilo la
carretera que voreja el Tarn fins a Albi, es una carretera secundaria
amb poc transit i puc anar a 40-50 Km/h piano piano mirant el
paisatge, cap pressa.
Em paro a dinar a
Lincou, al costat mateix del castell de Lincou a la gespa vora del
Tarn, espai deliciós, en el curs de la vall del Tarn entre Millau i
Albi hi ha varies represes amb petites centrals elèctriques que fan que la
major part del riu tingui una bona amplada amb aigües tranquil·les i
moltes zones de gespa per fer pícnic o acampada, aquesta de Lincou es
una d'elles, es respira una agradable tranquil·litat com a poc llocs.
Vaig aviat a
Cordes sur Ciel, aparco a la carretera prop del centre i pujo per la
Grand Rue de l'Horloge, carrer empedrat i costerut que acaba a la
porte de l'Horloge, la porta de la primera muralla que te un rellotge
a sobre, segueixo pujant amb forta pendent fins la porta de la segona
muralla la Porte du Vainqueur i a poca distancia la ultima porta le
Portail Peint, a partir d'aquí, ja dins del nucli inicial, els carrer
s'eixampla i es comencen a trobar els primers palaus gòtics que van
construir els rics comerciants, el nucli, com no, es la plaça del mercat
d'aspecte imponent, coberta amb una estructura de fusta i pedra d'una
alçada exagerada per a protegir el comerciants, sembla un
mercat-temple. A partir de la plaça, en sentit contrari per on he
pujat, baixen dos amplis carrers on es troben la resta dels palaus.
El conjunt emmurallat es realment monumental, devia ser un nucli molt
important i ric.
Quan baixo a la furgo la carretera ja es un munt d'estressats cercant
on aparcar, surto
cap a Najac. Abans d'arribar a
Najac es travessa un espès bosc de roures i sota mateix un pont romànic sobre el riu que passo justet justet. La primera visió del
poble es la gran mole del castell i alguna teulada, poca cosa, deu
ser petit penso. Arribo passades les onze i he d'anar a aparcar a la
carretera un Km mes amunt de l'entrada del poble, i encara sort que
m'han deixat un espai en un petit pícnic. Vist des-de dalt es veu la població que quedava amagada des-de sota es gran, només entrar hi ha
una gran plaça allargada, porticada amb columnes de pedra i cairats
de fusta. Per anar al castell cal travessar tot el poble pendent
avall i després pujar una forta pujada cap amunt ...Es que no
fotien res planer aquesta gent!. El castell conserva bona part de les
parets i la torre a la qual es pot accedir fins a dalt per una escala
de cargol que mareja per la pendent i les voltes que arriba a fer.
Dalt hi ha unes vistes magnifiques del poble i de l'entorn. Llegeixo
que en aquest castell no es va lliurar mai cap batalla per a
conquerir-lo per la dificultat que representava, era
pràcticament
inexpugnable. Dino al mateix pícnic on tinc la furgo.
Surto aviat, el
que ahir era un caos de circulació, avui a les 8 es calma total, em
puc parar on vulgui per fer fotos, Pel camí Google Maps em fica per
una carretera local on he recular per prohibició vehicles de mes 1'80
d'amplada, el Maps va molt be però a vegades tira massa pel dret.
Surto
a mig matí direcció Montsegur, faig una parada a Fanjeaux, poble
que trobo pel camí i el senyala com a lloc d'interès. Aparco a
l'ombra i vaig a fer volt a peu, en un cartell posa que fou el centre
de predicació contra l'heretgia Càtar, vaja que guapus!. Es troba
situat dalt d'un turo i els carrers per variar fan forta pujada, un
cop dalt hi ha unes magnifiques vistes dels voltants, camps,
carreteres, llogarrets, tot molt ben posat i amb el caràcter típic
de dolça serenitat que tenen aquests paisatges occitans. Veig un
home del país que està mirant l'horitzó, peu dret, immòbil,
sembla comprovar que tot segueix al seu lloc, al cap d'una estona,
satisfet se'n torna cap a casa ...em dona la impressió que deu
fer-ho cada dia. El poble, dins del tipisme habitual, no te massa
interès, un antic monestir i l'església romànica. M'agrada el
portal d'entrada de l'església amb els seus set arcs ben
simples i definits i la Verge que hi ha a sobre amb una expressió
atípica, lluny de l'expressió de beatitud bleda que tenen la
majoria, aquesta te una expressió amb un punt d’ironia, de picara
complicitat diria ...que deu
voler dir?
Vaig
a Rennes le Chateau que queda molt a prop, a l'església
em crida molt l'atenció
el rosetó que hi ha a l'absis, per lo inhabitual del lloc i per la
predominança
que te, es l'element mes important, destaca per sobre de tot. El
vitrall, molt lluminós
i bonic, conte la imatge de Maria Magdalena rentant i besant els peus
de Jesús
el Crist. Sabia que l'església
estava
dedicada a Maria Magdalena però
no imaginava
que ho fos de manera tant explicita. Sortint de l'església
al costat de la porta, hi ha el famósdiable cara-vermell,
ja no el recordava, vull fer-li
una foto
però
el vidre de la vitrina que el protegeix dels humans fa reflexes,
passo el mòbil
per dalt entre el vidre i el dimoni i disparo mirant a treves del
vidre, si em cau el mòbil
tindre un problema.
Em
desperto passades les set, he somniat una divertida comèdia eròtica!
...els designis dels somnis son inextricables.
Agafo la
carretera que va cap a les gorges de Galamus, que surt en un
trencant dins del mateix poble, als pocs kilòmetres ja veig un
indicador de prohibit el pas a vehicles de mes de 2’70m d’alçada
i/o més de 2m d’amplada, la furgo fa 2,60 d’alçada i els
miralls no els compto per l'amplada, endavant! Quan arribo al tram on
la carretera està excavada a la roca veig un semàfor que regula el
transit per evitar que es trobin dos vehicles de cara però es aviat
i fins les 11 del matí no funcionen. Me'n adono que passaré just,
la roca no està tallada verticalment fins els 2’70, ho fa en
diagonal cap a dalt, miro de passar el mes arramblat possible a la
banda exterior i confiant en no trobat cap vehicle de cara. Trobo
varis grups que van a peu, equipats amb neoprè, cap a l'altra banda
de les gorges, on hi ha poc desnivell per accedir al riu i baixar
fent barranquisme. Passo una mica acollonit tot el tram, amb la por
de sentir en qualsevol moment l’esgarrapada d’una roca a la xapa
de la furgo, he vist varis llocs on hi ha restes de pintura. Per fi
arribo a un petit pàrquing on deixo la furgo per poder anar a veure
tranquil·lament
a peu les gorges.
10.08.19 Clermont-Ferrad-Millau 351 Km.
L'autopista
francesa molt be fins a Clermont-Ferrand, d'aquí fins a Millau un
sidral, es dissabte i hi ha molta congestió 100 Km fent
la goma, m'he sortit de l'autopista per agafar la ctra paral·lela que va
fins la N122 que baixa cap a Millau donant mes volta i encara ha
sigut pitjor, els primers Km molt be però al primer poble on s'agafa
la N122 un embut de Kilòmetres, al final m'he parat i m'he tombat a
l'ombra d'un arbre a deixar-los fer un parell d'hores, quan he tornat a
l'autopista seguia igual, els últims 60 km ha anat millorant.
Dino en una àrea
a tocar el pont de Millau, impressionant el pont, el que no acabo
d'entendre es perquè tot el camí ha sigut un continuu puja i baixa amb
fortes pendents i aquí han posat el pont per no fer un puja i baixa
mes.
Passo la nit al
pàrquing.
11.08.19 Millau-Castelnau de Lèvis 138 Km.
Em vaig aturant
als pobles que trobo: Compregnac, poble medieval separat del riu per
una zona de terres fèrtils amb horts a la part propera a les cases i
al riu una platja de sorra, ambient molt tranquil i amb gent del lloc pels
carrers, tothom bon jour cap a aquí bon jour cap allà, m'agrada, em
recorda el pobles del baix Empordà però amb el plus del riu al
costat.
Brousse-le-Chateau,
poble dominat pel castell d'origen Carolingi situat dalt d'un turo,
voltat per les cases primitives a sota mateix del castell i les
posteriors, un cop desaparegué la funció militar del castell, a
l'altra banda de la riera, algunes d'elles son antigues hostatgeries o
cases de posta, molt pintoresc.
Ambialet, situat
en una "presque ille" nom que ve del fet que el riu descriu
un meandre de 360º que envolta el poble al qual s'accedeix per
l'estret espai que queda entre l'inici i el final del meandre, molt
petit però amb amb un bar terrassa amb força gent.
Entre
Brousse-le-Chateau i Albi em vaig trobant túnels a la carretera, m'estranya que en una carretera tan secundaria hagin fet túnels, el
primer posa prohibit el pas a vehicles de mes de 2 metres d'amplada,
al mig em trobo de cara amb una altre furgo passem justet plegant
miralls, als altres posa limit màxim 1'80 ...merda! no donaré la
volta, segueixo endavant, només trobo algun turisme de cara, passem
justet també. Quan arribo a Ambialet entenc que la carretera passa
per l'antiga via del tren per això els túnels tant estrets.
Arribo a Albi i
vaig a l'àrea AC a buidar dipòsits i emplenar aigua
potable, es una àrea nova amb terra asfaltat i una bona instal·lació de
serveis però no hi ha ni anima, vaig cap al centre a un Pàrquing que
he vist que hi ha, vaja està ple! tiro per la carretera de Cordes i
vaig cap a Castelnau-de-Levis on hi ha el pàrquing del castell, bon
lloc, magnifiques vistes de tota la vall amb Albi a mig terme.
Visito el castell
o el que queda, la imponent torre intacte i la zona noble, construït
el 1256 després de la desfeta dels Càtars. Batejo la torre del
castell com la Torre de Mordor. Dormo al pàrquing
del castell, ara de nit, es veu des d'aquí, la catedral d'Albi il·luminada.
12.08.19 Castelnau de Lèvis- Rocamadour 166 Km.
Quan baixo a la furgo la carretera ja es un munt d'estressats cercant
Vaig cap a
Rocamadour i pel camí passo per Villefranche de Rouerge, m'hi paro, es
veu interessant. El nucli antic es molt atapeït, carrers estrets amb
edificis alts que van a parar a la plaça porticada del mercat on hi
ha també l'església de Notre Dame que te un gran campanar-porxo sobre
la porta principal, el campanar està inacabat a dalt, tot i això te
49 campanes. El conjunt de la plaça i l'església es imponent, un lloc
important.
Arribo a
Rocamadour i un Km abans ja hi ha cua, baixant cap a l'entrada del
poble i direcció als pàrquings de baix es complica dons hi ha llocs on només passa un vehicle i han de donar pas a uns i altres, si afegim
els autocars que fan maniobra i el munt de gent que puja i baixa a
peu per la estreta carretera ja tenim els ingredients pel sidral. A
baix aconsegueixo aparcar amb relativa facilitat, hi ha molt espai al
fons de la vall.
Pujo cap al poble
per unes escales primer de fusta i després de pedra fins al carrer
principal/únic. Tot plegat basílica i poble està incrustat a la paret
del cingle ocupant una petita cornisa, sembla els pesebres que fèiem
a casa de petits, posant les cases a les muntanyes de suro i molsa en
posicions inversemblants. Entro a la basílica que està al final del
carrer i m'envolta un ale d'aire covat, olor d'espelmes, humitat i
fortor humana, surto a l'aire lliure i veig un camí que puja dalt de
tot on hi ha un castell/palauet, cap allà que vaig, osti quin dia
avui de pujar i baixar, crec que he fet uns Àngels de sobres. Dalt
veig que es pot arribar amb el cotxe allà mateix i que hi ha una àrea
d'autocaravanes ...Quins collons! El castell es propietat
privada però deixen -pagant- accedir als miradors, pujo l'únic que
ja queda per pujar, fins al mirador
que està a la muralla que
l'envolta. La vista dona fluixera, no apte per a gent amb vertigen, perquè ens agradara tant experimentar la sensació de treure el cap en
aquests llocs? Torno a baixar i faig un volt pel carrer, es un petit
Lloret ple de menjaderus i botigues, o millor, es una barreja de
Lourdes, sense l'horripilant mal gust dels seus comerços i Lloret
sense els anglesos mamats. Rocamadour em deixa un regust agredolç,
podria ser un dels millors llocs per visitar dons l'entorn es fantàstic, les muntanyes, la vall, el poble... Però l'han degradat a
un parc temàtic amb tanta comercialització.
Dormo al mateix
lloc on he aparcat.
13.08.19 Rocamadour-Puycelsi 150 Km.
Arribo a
Saint-Cirq-Lapopie aviat, aparco en un pàrquing una mica abans
d'arribar que està quasi buit, del pàrquing surt un camí que
evita anar per la carretera i entro a la població per la part de
baix on hi ha la porta, el poble molt bonic, botigues discretes i
sense massa quincalleria, molt típic, cases amb armadura de fusta i
reomplert amb pedra o rajols, llastima que el castell estigui en
completa ruïna, seria la guinda. Des-de dalt on hi havia el castell
hi ha una bona vista sobre el poble duna banda i sobre el riu Lot de l'altre, el castell estava penjat a les roques sobre el riu. Hi ha
embarcacions tipus "golodrines"
passejant guiris per riu,
suposo la vista del poble des-de el riu deu ser especialment interessant. Torno a la furgo, el pàrquing està a tope i cotxes
esperant per si marxa algú. Segueixo per la
carretera que voreja el Lot, paisatge bonic fins a Cahors, paro a
dinar en una àrea de pícnic.
Arribo a
Saint-Antonin-Noble-Val, població que no tenia previst visitar però
em sembla que val la pena aturar i donar-hi un volt, estan de festes,
aparco en un àrea per autocaravanes amb gespa i prop del riu. La
població es bonica també, com les altres, el que passa es que no te
l'espectacularitat d'estar dalt un penya-segat ni d'un turó, està a peu
pla vora el riu. Moltes cases nobles destil gòtic, no palaus com els
Cordes però que denoten que hi havia riquesa, be un palau si que hiha i es força gran i bonic, dona a la plaça que també es coberta,
molt semblant a la de Cordes i amb molta animació.
Faig uns Km mes fins a la població de Penne, amb dos n, crec que el nom ve de penya dons el castell està dalt duna penya desafiant l'equilibri, el poble, ja cansa repetir-ho cada cop, però també es molt bonic, aquest es mes humil però amb el mateix encant. Pujo al castell que l'estan restaurant poc a poc amb paletes disfressats de medievals i amb andamis de troncs de fusta. Molt fet malbé el castell, sembla que tots van patir espoli com el de Najac que posava que va ser venut com a pedrera. Les vistes des de dalt son bucòliques, em passo molta estona mirant cap avall, pel meu gust es una orografia perfecte, tot es arrodonit, pura dolçor. El riu que baixa ondulant pacíficament, els camps cultivats de verds variats, els boscos de roures, els petits nuclis de població donant un contrapunt de color a la verdor dominant.
Faig uns Km mes fins a la població de Penne, amb dos n, crec que el nom ve de penya dons el castell està dalt duna penya desafiant l'equilibri, el poble, ja cansa repetir-ho cada cop, però també es molt bonic, aquest es mes humil però amb el mateix encant. Pujo al castell que l'estan restaurant poc a poc amb paletes disfressats de medievals i amb andamis de troncs de fusta. Molt fet malbé el castell, sembla que tots van patir espoli com el de Najac que posava que va ser venut com a pedrera. Les vistes des de dalt son bucòliques, em passo molta estona mirant cap avall, pel meu gust es una orografia perfecte, tot es arrodonit, pura dolçor. El riu que baixa ondulant pacíficament, els camps cultivats de verds variats, els boscos de roures, els petits nuclis de població donant un contrapunt de color a la verdor dominant.
Acabo el dia al
parking de Puycelsi, el veure demà al mati, avui estic cansat i ja es
tard.
Pujo
aviat a Puycelsi, a peu, a la sortida del pàrquing hi ha un cartell
amb el mapa de la població i el recorregut recomanat, li faig una
foto i em serveix de guia. La població conserva be les seves
muralles i portes, el poble està viu i força ben conservat, la
unica edificació noble es el Chateau du Capitaine Royal que mes que
chateau es un palauet, interessant també l'ancienne Auberge del S.
XVII que actualment es un hotel que pinta be.
Tiro
cap a Albi, arribo sobre les 12, trobo aparcament al reservat
d'autocaravanes al centre mateix, a cinc minuts a peu de la porta de la
catedral. Vaig a fer un volt de reconeixement per tota la zona
voltant a la catedral, localitzo llocs per dinar i em faig una idea
del que puc veure mes tranquil·lament a la tarda o demà. Vaig al
museu Toulouse-Lautrec, sempre m'ha agradat molt Toulouse-Lautrec,
sobretot els dibuixos i cartells, te un traç que vaig imitar amb mes
o menys bons resultats quan anava a classes de dibuix amb en Fita.
Dels olis, els que he trobat mes suggerents son, el de gran format:
"Salon de la Rue des Moulins" per com reflecteix l'ambient
cabereteru de Paris, el "Carmen la Rousse" per expressió
de la noia i el del "Doctor Gabriel Tapié" per l'impacte
visual. Es interessant com manté el traç viu en els olis donant
pinzellades fines i llargues com si es tractes de sanguines, carbons
o pastels, em dona la impressió que pintava dibuixant amb els
pinzells. La visita al museu inclou també el Palau de la Berbie,
antic palau episcopal ...com vivien els nois, per la gracia de Deu i
la
desgracia del poble.
M'aixeco
tard, avui programa dia tranqui.
Surto
a les nou en punt cap a Toulouse per la via verda que voreja el Canaldu Midi. Vaig poc a poc gaudint de l'entorn, aturant-me a les
rescloses, a totes hi ha una casa que devia ser de l'encarregat de
ferla anar, ara, les senzilles - una sola resclosa- son automàtiques,
hi ha un semàfor i quan es posa verd sobre la resclosa. Aquestes
cases tenen encant, pel lloc on estan i per la seva historia, faig
fotos de quasi totes les dels primers Km.
El
camí es fa molt agradable, els plàtans donen ombra i la major part
està asfaltat, de tant en tant en alguna resclosa hi ha serveis
per a ciclistes i navegants -wc i aigua potable- i algun
bar/braserie. Molts ànecs i alguna llúdriga que neda
tranquil·lament pel mig del canal. Arribant a Toulouse hi ha una
acumulació de gavarres amarrades a la vora oposada, embarcacions que
en altres temps portaven mercaderies i ara totes arreglades mes o
menys be com a habitatge, algunes amb molt encert, realment boniques,
son grans i han de ser molt habitables.
Vaig
a menjar alguna cosa rapida, ja son quarts d'una i tinc gana, al
mateix barri hi ha molta oferta però quasi tots ofereixen el "plat
du jour" i per a seguir pedalant millor un entrepà o
hamburguesa, trobo un lloc on hi ha pizza, bueno no es el millor però
ja m'entrara, no tenen cervesa ...seran infantils, que no es
Disneyland, que estem al centre de Toulouse, país del vi.
14.08.19 Puycelsi-Albi 97 Km.
Vaig
cap a Castelnau-de-Montmiral, aparco sense problemes a sota la
muralla mateix, entro per una de les rampes que porten a la porta
dels Garrics, pensava que volia dir porcs però no, vol dir roure en
Occità. Pujo pel primer carrer i vaig a parar a la plaça porticada
on encara hi ha, en una cantonada "le Pilori" la Picota que
es feia servir tant per a exposar els animals que anaven a ser
sacrificats, com les dones adulteres -dels homes no diu res- com per
escarni de lladres. Faig un volt per tot el poble, precioses vistes
dels voltants.
Vaig
a dinar en un vegetaria que he vist, en llocs turístics i
desconeixent el percal, un vegetaria es la millor opció i no
defrauda.
Torno
a la furgo a fer el piti i una migdiada, passades les sis vaig a
veure la catedral de Sainte-Cecile, la catedral de rajols mes gran
del mon, impressionant la ornamentació pictòrica, en algun lloc he
llegit que te mes de 18.000 m2 de frescos, també te l'orgue clàssic
mes gran de França amb no se quant tubs, realment impressiona. Faig
una passejada fins el pont vell que ja comunicava Albi amb l'altre
riba del riu fa quasi mil anys amb un pont llevadís a cada banda i
un punt de peatge per contribuir a les necessitats materials dels
agraciats de Deu.
15.08.19 Albi-Castelnaudary 123 Km.
Vaig
a omplir/buidar dipòsits a la AC d’Albi i després passo pel Lidl
a comprar.
Poso
destí Lautrec per anar a veure la població, quan arribo no es la
millor hora, les 11.45, està a petar de gent, impossible aparcar i
encara que trobes lloc no se si hi aniria perquè he vist que el
carrer d'entrada al poble estava abarrotat de gent, coincideix que
fan un fira del pa i avui es festiu a França, una altre vegada serà.
Poso
destí Montsegur però amb la idea de parar a la primera població de
l'Aude on hi hagi oficina de turisme per a demanar mapa del
departament.
Paro
a Castelnaudary i trobo el mapa que buscava, un altre de la via verda
del canal du Midi des-de Toulouse fins a Sète i fulls dels diferents
castells Càtars, collonut, millor del que esperava. Busco un
lloc
per parar a dinar i donar un cop dull als mapes. Això de la ruta
verda vorejant el Canal du Midi ja m'ha engrescat, el canal passa pel
poble mateix i es una de les coses que volia fer, demà cap a
Toulouse amb la bici.
Busco
una àrea d'autocaravanes per deixar demà la furgo tot el dia mentre
vaig a Toulouse, prefereixo pagar i deixar-la en un loc tancat. A
poca distancia n'hi ha una, va amb el sistema de targeta Camping Card
Park, son 10€ 24h + 5€ de la targeta que em val per a fer servir
als altres parkings. l'àrea està tancada amb una barrera i tanques
metàl·liques, te servei de buidar/omplir dipòsits, està be.
Faig
un cop de cap, una mica de bugada per anar tirant fins que arribi a
casa i surto amb la bici a fer volt per la població. Vaig veure una
cadena de rescloses que hi ha a les afores, es curiós, per salvar
els desnivells al llarg del canal hi ha rescloses cada pocs km,
però aquí
com que hi ha un desnivell important n'hi ha quatre
encadenades, em quedo una estona fent el jubilat mirant com pugen dos
barcasses, es força rapit i senzill, obren unes comportes de la
resclosa de dalt fins que l'aigua de la de baix queda al mateix
nivell llavors obren la resclosa i passen a la que estava per sobre,
tanquen la resclosa altre cop i repeteixen operació amb la següent.
La població està molt ensopida llevat de la zona del "port"
un eixamplament del canal en forma de petit llac on hi ha un passeig
amb bars, braseries i altres llocs de restauració.
Passo
nit a l'àrea.
16.08.19 Castelnaudary
El
canal es va obrir a la circulació el 1681 per motius estratègics,
França volia evitar que els seus vaixells haguessin de creuar per
Gibraltar per anar del Mediterrani a l'Atlàntic i viceversa.
Comunica Toulouse amb Sète cobrint una distancia de 254 Km i es el
canal actualment navegable mes antic d'Europa. La competència del
tren primer i del transport per carretera desprès va provocar el seu
abandó com a mitja de transport i a la dècada dels 70 va quedar
només per us turístic.
El
recorregut acaba al costat de la Place de Saint Pierre, una plaça
esgraonada que permet baixar fins a nivell del Garona i on diuen que
es poden contemplar els millors capvespres de Toulouse. Al mati les
vistes no desmereixen, la perspectiva del pont que creua el Garona al
costat mateix i la silueta de la Chapelle de Saint Joseph davant dona
una sensació de gran amplitud i lluminositat.
Després
de dinar vaig a veure una mica el barri central, volta petita perquè
ja porto 70 Km i he de tornar. La catedral que segons havia llegit es
imprescindible veure-la, em deixa fred, després de veure la d'Albi
aquesta la veig de parròquia. El que mes m'agrada son els carrers
del voltant amb les cases de rajol vermell però molt elegants, molt
bonic el centre antic.
Torno
cap a Castellnau, el Maps va de conya per a sortir del centre i
tornar a trobar el canal ja mes a les afores. La tornada una mica
pesada, al mati tot era ombra i ara toca el sol a bona part del
recorregut però bueno, bon ritme, a 28-30 Km/h
Arribo
a la furgo a les cinc tarda, està a ple sol, dins tot i l’aïllament
i les claraboies obertes està a 39º ...em dutxo a la furgo amb
aigua freda que curiosament està força freda, fantàstic!
M'ha
agradat la sortida, 150 Km i 8 hores en total.
17.08.19 Castelnaudary-Montsegur 158 Km.
Segueixo
cap a Arques on hi ha el castell del mateix nom, només en queda la
muralla sud amb la porta i la mole de la torre que em recorda la de
la pel·lícula "El Nombre de la Rosa", es de planta
quadrada amb quatre torres circulars adherides, una a cada cantonada
que li donen un aspecte contundent, imposant. A la planta baixa, a
l'interior de una de les torres hi ha una escala de cargol que puja a
les tres plantes , la primera l’espai noble, la segona la del cos
de guàrdia i la tercera la purament defensiva, està força ben
conservat.
Fa
calor i baixant per la carretera veig un camí
que va al riu, a baix hi ha una pont que el creua i una explanada amb
herba i ombra on hi ha varies furgos de gent jove jipiosilla, una de
les furgos te posada música
de jazz ...ja anem be! El riu te poca fondària
però
m’hi puc ajupir per ficar-hi
el cap i remullar-me tot, l'aigua es fresca, gran alleugeriment
de la calor. Dino i faig un cop de cap.
Fa
molta calor, poso el cap sota una aixeta que hi ha al costat del
cementiri i puc tirar una mica mes, vaig a veure la Torre Magdala,
faig
una foto i men vaig pitan cap a la furgo, la calor em desfà.
Arribo
a Montferrier, a pocs Km de Montsegur, sobre les set de la tarda, en
una àrea AC que he llegit que es planera, tranquil·la i amb
serveis. Vaig a fer un volt pel poble, son les festes, a la plaça hi
ha força gent entaulada preparant-se pel sopar popular, sona
"Despasito" i altres per l’estil, passo de llarg.
A
la nit refresca i la música de la plaça gairebé no arriba,
em disposo a dormir be ...A les dos de la matinada em desperta un
xivarri de collons, a sota mateix de l'àrea hi ha un disco-antro amb
música xunga-xunga, fora es ple de joves amb el got a la ma
passant-s’ho be ...ostia, això va per llag! Amb calçotets engego
la furgo i cap a dalt, a l’explanada sota el castell. Esperava
trobar-hi altres furgos però no hi ha ni anima, fa una nit de lluna
plena que il·lumina de forma fantasmagòrica el castell, recordo que
en aquesta explanada, aquí mateix, per la gracia de Deu i de la seva
Santa Església, van cremar vius els últims 200 Càtars ...sento
formigueig a l'esquena, estic una bona estona llegint per a conciliar
el son, tinc por de somniar bestieses.18.08.19 Montsegur-Cubières 113 Km.
Pujo
al castell aprofitant que encara no fa gaire calor tot i que el sol
ja pica fort. Del castell original no en queda gaire be res, dins es
tot buit, em crida l'atenció un petit recinte adossat a la muralla
per la part interior, sense porta i amb formes molt ben definides,
ben acabat, m'hi enfilo i dins no hi ha res, penso que pot ser era la
cisterna però trobo desproporcionades les parets que deuen fer 60 cm
d'amplada, pot ser era una torre? miro cap a munt i a la paret de la
muralla no es veuen restes que indiquin continuïtat, recordo que
porto un full de guia i el miro, posa: "Reducto de función
desconocida" ...caram! sempre va be portar una guia. Faig la
volta al castell gaudint de la gran extensió de terres que es veu.
Segueixo
la carretera direcció Perpinya, arribant a Puigvert hi ha un castell
pero ja fa massa calor i de castells un cop n’has vist cinc o sis
ja
perds l'interès. Passant sobre del poble veig que hi ha un petit
llac i un indicador de serveis AC, vaig cap allà, m'anirà be un
bany. A uns 500m posa: Serveis AC "dans le camping" ...Au,
aneu a pastar! El parking del costat te una barrera limitant l’alçada
a 2m. Tiro una mica mes per trobar un lloc i donar mitja volta però
al fons veig un cartell que posa Parking gratuit, entro i una gran
explanada de gespa que acaba just al costat del llac per la banda
oposada on hi ha tothom banyant-se, mira, expressament fet per a mi!
No hi ha ningú mes, aparco, agafo la tovallola i em faig una bona
banyada al llac.
Segueixo
per la carretera de Perpinya, impressionant
el Défilé de Pierre Lys, la carretera passa per un engorjat de
parets verticals, no es veu la part superior des-de
dins la furgo. Hi ha força gent baixant amb piragua, quan desglaça
i baixa molta mes aigua deu ser emocionant.
A Sant Pau de Fenouillet veig un cartell que anuncia les Gorges de
Cubières, em sona el nom, em paro a mirar un full de randonees que
em van donar a Castelnau i veig que es on hi ha un sender a peu, em
va cridar l'atenció
el fet que a la foto es veia un camí
excavat a la roca vora el riu. No torno a trobar cap mes indicador i
no puc mirar el Maps perquè
no hi ha cobertura -molt deficient internet mòbil
a França, contínuament
sense cobertura- A Maury em torno a parar i aquí
si tinc cobertura. El Google Maps em fa donar una bona volta per
carreteres
secundaries o terciàries
però
em va be perquè
veig d’aprop els castells de Queribús i de Peyrepertuse que a
aquesta hora del dia queden perfectament camuflats a les muntanyes
dons tenen el mateix color.
.
Vaig de dret al parking-picnic de Cubières que he vist a park4night. Dono un volt pel llogarret, m'agrada, molt petit, sense res especial, però te encant, es molt tranquil i es veu gent del poble pel carrer. Em fa gracia que per dos cops em prenen per algú del lloc i turistes francesos em pregunten primer una noia si se on pot treure diners -en altres temps li podia haver donat alguna idea- i després un matrimoni amb fills aturen el cotxe i em demanen per un Gite, mes o menys els indico el poc que se.
.
Vaig de dret al parking-picnic de Cubières que he vist a park4night. Dono un volt pel llogarret, m'agrada, molt petit, sense res especial, però te encant, es molt tranquil i es veu gent del poble pel carrer. Em fa gracia que per dos cops em prenen per algú del lloc i turistes francesos em pregunten primer una noia si se on pot treure diners -en altres temps li podia haver donat alguna idea- i després un matrimoni amb fills aturen el cotxe i em demanen per un Gite, mes o menys els indico el poc que se.
Passo
nit al parking, demà ultima caminada d’aquesta escapada.
19.08.19 Cubières-Girona 148 Km.
Pel que he vist
la marxa a peu passa pel mateix lloc, per la carretera, no hi cap
sender i després s’enfila cap a la part de dalt de la carena fent
una volta circular. Decideixo fer a peu només aquest tram que es el
mes interessant.
En sortir del
pàrquing veig que hi ha un sender que baixa cap el riu, posa:
Ermitage Saint-Antoine de Galamus, dons anem a veure’l. El camí
baixa per una escletxa a les parets verticals que en aquest lloc
deuen fer entre 200 i 300 m d’alçada, un cop passat un tunel
s’accedix a l’ermita que es una construcció tancant la boca de
la cova on devia produir-se el miracle o aparició o el que sigui. El
lloc es atractiu, l’ermita i un parell de construccions mes estan
encaixonades en un petit espai a la boca de la cova, a sobre i sota
tot es paret vertical.
Faig a peu els
dos Km que hi ha de punta a punta de les gorges, impressionant
l’alçada, tot i que les parets son verticals fins el fons, en
alguns llocs costa veure les aigües del riu Agly que passa per baix,
tampoc em vull penjar gaire, fa un vent atramuntanat que no dona
gaire confiança.
Ha valgut la pena
desviar-se, el lloc es espectacular. A migdia agafo la
furgo i prenc el camí de tornada cap a casa, confio ser-hi sobre les
dos de la tarda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada